Tipus de teràpia psicològica: un mapa per orientar-te

Si has començat a cercar informació perquè et planteges anar a teràpia, és fàcil acabar amb més dubtes que al principi. De seguida apareixen els tipus de teràpia psicològica (cognitivoconductual, sistèmica, EMDR, Gestalt, psicodinàmica) i la pregunta que de veritat importa es perd entre les sigles: quina m'convé, a mi?

No cal triar "el millor" enfocament abans de començar. Aquí repassam els grans marcs des dels quals es treballa avui en psicoteràpia, què aporta cadascun i per què, a la consulta real, quasi cap psicòloga es queda amb un sol model tancat.

Per què hi ha tants "tipus" de teràpia?

En psicoteràpia, els tipus de teràpia psicològica són els diferents marcs teòrics (el cognitivoconductual, el sistèmic, l'humanista, el psicodinàmic o els contextuals, entre d'altres) des dels quals s'entén i es treballa el malestar, cadascun amb les seves pròpies eines. Cap és superior en abstracte: el que més pesa és l'ajust entre la persona, el seu motiu de consulta i el vincle amb qui l'acompanya.

Aquests corrents han anat sorgint al llarg de més d'un segle de psicoteràpia perquè cada un respon a una pregunta diferent sobre el malestar: què pensam, com ens relacionam, què sentim al cos, què duim del passat. Per això val la pena conèixer-los: cada un il·lumina una part del procés.

Teràpia cognitivoconductual (TCC)

La teràpia cognitivoconductual (TCC) entén el malestar com el resultat de la relació entre pensaments, emocions i conductes, i treballa identificant patrons de pensament poc útils i les conductes que els mantenen, per anar-los transformant a poc a poc. Va néixer dels treballs d'Aaron Beck i Albert Ellis a mitjan segle XX i avui és un dels models amb més estudis darrere en ansietat, depressió i fòbies.

Teràpies de tercera generació i contextuals

Les teràpies contextuals o de tercera generació, com la teràpia d'acceptació i compromis (ACT) desenvolupada per Steven Hayes o els programes basats en mindfulness, posen el focus manco en canviar el contingut dels pensaments i més en la relació que hi tenim: aprendre a observar-los, acceptar allò que no depèn de nosaltres i actuar segons el que de veritat ens importa.

Teràpia sistèmica (parella i família)

La teràpia sistèmica entén que el malestar poques vegades és cosa d'una sola persona: també mira la família, la parella o el grup on aquesta persona viu, i com s'organitzen els vincles, les normes i la comunicació entre tots. Té l'origen a l'escola de Palo Alto i és habitual en teràpia de parella i familiar, tot i que també aporta eines útils en processos individuals.

Enfocaments humanistes i experiencials

Els enfocaments humanistes, entre ells la teràpia Gestalt desenvolupada per Fritz Perls, posen la persona al centre, per davant del símptoma. Confien en la seva capacitat de creixement, treballen amb allò que es sent i es viu aquí i ara, i donen molt de pes a la relació terapèutica com a espai de canvi en si mateix.

Enfocament psicodinàmic

L'enfocament psicodinàmic ve de la psicoanàlisi, tot i que ha evolucionat molt des de llavors. Explora com experiències primerenques, vincles i continguts que no sempre reconeixem de manera conscient continuen influint en com pensam i ens relacionam avui, i treballa donant sentit a aquestes connexions a un ritme pausat.

Eines específiques: EMDR, IFS i teràpia de joc

Al costat d'aquests grans marcs hi ha eines més concretes que sovint s'integren dins d'un procés més ampli. L'EMDR, desenvolupat per Francine Shapiro, treballa experiències traumàtiques a través de l'estimulació bilateral. El model IFS (Internal Family Systems), de Richard Schwartz, ajuda a entendre i acompanyar les diferents parts internes d'una persona. I la teràpia de joc permet als nins i nines expressar i elaborar allò que encara els costa posar en paraules.

Més enllà de les etiquetes: l'enfocament integrador d'Alenar

La investigació fa anys que confirma una cosa que aquest repàs ja deixa entreveure: a la consulta real, quasi ningú es queda amb un sol model. Una anàlisi sobre l'orientació teòrica de psicoterapeutes va trobar que només el 15 % treballa amb un únic enfocament; la majoria en combina diversos, amb una mitjana declarada de quatre models diferents per professional.

Té sentit si es mira què és el que de veritat marca la diferència en teràpia. El mateix treball estima que els factors comuns a qualsevol procés terapèutic (la relació de confiança amb qui t'acompanya, unes expectatives realistes i la implicació activa en el procés) expliquen prop del 20 % del resultat, davant d'un 7 % atribuïble a la tècnica concreta que s'utilitzi. La tècnica continua important, i el vincle amb la persona que t'acompanya pesa, com a mínim, tant com el model triat.

Aquesta és la mirada amb què treballam a Alenar: psicoteràpia integrativa i integradora. Agafam eines de la TCC, la teràpia sistèmica, l'EMDR, l'IFS, el mindfulness o la teràpia de joc segons el que cada persona du a consulta, el seu moment vital i el seu motiu de consulta, en lloc d'encaixar-la en un mètode fix pensat d'entrada. Pots llegir més sobre aquest enfocament a Què és la psicoteràpia integrativa (i per què importa), i sobre algunes d'aquestes eines als nostres articles sobre l'EMDR, la teràpia Gestalt i el mindfulness.

Aquest article té finalitat divulgativa: si et planteges començar un procés terapèutic, el més útil és parlar-ho amb professionals que puguin valorar la teva situació concreta.

Fes el pas quan vulguis

Triar teràpia no ha de convertir-se en un examen sobre corrents psicològics. El que importa és trobar un espai on et sentis escoltada, amb professionals capaces d'adaptar les eines a allò que necessites en cada moment. Si vols fer aquest pas, pots contactar amb nosaltres o conèixer més sobre com treballam la psicoteràpia d'adults a Alenar.