Què és l'EMDR i com s'utilitza en teràpia

Segurament has arribat a aquest article perquè algú t'ha parlat de l'EMDR: la teva psicòloga t'ho ha proposat, o ho has sentit esmentar arran d'un trauma. L'EMDR és una de les eines de psicoteràpia amb més recolzament científic per fer feina amb records que encara fan mal, encara que hagin passat anys. T'explicam en què consisteix, com s'aplica a una sessió i què diu la investigació, perquè et puguis fer una idea abans de decidir si t'interessa explorar-ho.

És habitual arribar amb dubtes: si cal reviure el que va passar amb tot detall, si realment serveix moure els ulls d'un costat a l'altre, si és una cosa estranya o poc seriosa. Anem a pams.

Què és l'EMDR?

L'EMDR (Desensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars) és una tècnica de psicoteràpia que ajuda a reprocessar records que han quedat encallats mitjançant estimulació bilateral, normalment moviments oculars guiats, i redueix la càrrega emocional del record sense obligar a relatar el succés amb detall.

La psicòloga nord-americana Francine Shapiro va descobrir l'efecte gairebé per casualitat, l'any 1987, mentre passejava per un parc: va notar que moure els ulls d'un costat a l'altre reduïa la intensitat d'uns pensaments que la neguitejaven. Dos anys després va publicar el primer estudi controlat amb vint-i-dues persones que arrossegaven records traumàtics (abusos, agressions, experiències de guerra) i va trobar millores notables que es mantenien tres mesos després. L'any 1990 va canviar el nom de la tècnica: de “desensibilització per moviments oculars” va passar a dir-se EMDR, afegint la R de reprocessament, perquè l'objectiu no era només calmar l'ansietat, sinó que el cervell acabàs de processar l'experiència.

Per a què serveix? Trauma i qualque cosa més

L'ús més estudiat de l'EMDR és el trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT). L'Organització Mundial de la Salut l'inclou, junt amb la teràpia cognitivoconductual centrada en el trauma, entre els tractaments recomanats per al TEPT en adults, infants i adolescents, sempre que l'apliqui una professional formada i supervisada.

Però el trauma no sempre té forma de catàstrofe. També es recorre a l'EMDR amb records d'assetjament, pèrdues complicades, accidents o experiències de la infància que varen deixar marca. El que decideix si l'EMDR pot ajudar té menys a veure amb la gravetat objectiva del que es va viure i més amb si aquell record encara activa malestar en el present.

Com és, a grans trets, una sessió d'EMDR

Abans de tocar cap record difícil hi ha una fase de preparació: la psicòloga coneix la teva història, valora si l'EMDR encaixa amb tu en aquell moment i t'explica el procés perquè sàpigues què esperar.

Quan comença el treball amb un record concret, s'identifica la imatge que millor el representa, la creença negativa associada (“no valc”, “no estic segura”) i com se sent en el cos. Mentre mantens aquest record en ment, la psicòloga guia una estimulació bilateral, normalment amb moviments oculars, encara que també s'utilitzen sons o copets alterns, en tandes breus. Entre tanda i tanda es comprova què ha canviat: sovint la càrrega emocional baixa de manera progressiva, encara que no s'hagi narrat el record paraula per paraula. La sessió acaba amb un tancament que retorna la calma, i a les següents es revisa com ha quedat el record.

Què diu l'evidència científica?

Una metaanàlisi de 26 assajos clínics aleatoritzats va trobar que l'EMDR redueix de manera significativa els símptomes de TEPT, a més de l'ansietat i la depressió associades. És una de les raons per les quals organismes com l'OMS el recomanen junt amb altres teràpies amb suport empíric per al trauma.

Com qualsevol intervenció psicològica, la seva eficàcia varia segons la persona, la complexitat del trauma i la relació amb qui acompanya el procés. Per això a Alenar l'EMDR es valora cas per cas, segons el que necessita cada persona en el seu propi procés.

L'EMDR dins d'un procés integrador

A Alenar feim feina des d'un enfocament integrador: combinam eines de diferents models, EMDR, teràpia cognitivoconductual, IFS, teràpia sistèmica, mindfulness, segons la persona que tenim davant, la seva història i el seu moment. L'EMDR pot ser molt útil per a certs records, i en altres processos aporta més fer feina amb el cos, els vincles actuals o la relació amb un mateix. L'eina es tria amb tu, mai al revés.

Si et reconeixes en qualque cosa del que has llegit i sents que hi ha records que encara pesen, a Alenar et podem acompanyar a valorar quines eines encaixen amb tu, l'EMDR o qualsevol altra. Pots conèixer com feim feina en psicoteràpia d'adults o escriure'ns directament a través del formulari de contacte.