Què és un trauma i com afecta el present

Quan pensam en un trauma, gairebé sempre imaginam qualque cosa grossa: un accident, una agressió, una catàstrofe. Però un trauma psicològic és un concepte més ampli del que sembla a primera vista. Pot néixer d'un únic succés que ens desborda, sí, però també de l'acumulació d'experiències difícils que mai varen arribar a processar-se del tot. Si notes que certes situacions et provoquen reaccions que no saps ben bé d'on venen, aquest article et pot ajudar a entendre què passa.

Aquí veim què és un trauma des de la psicologia, per què no fa falta un succés catastròfic perquè deixi empremta, i de quina manera pot seguir present en el dia a dia anys després, encara que sembli ja superat.

Què és un trauma psicològic?

Un trauma psicològic és una experiència que desborda la capacitat d'una persona per processar-la emocionalment en el moment en què passa. Aquesta experiència deixa una empremta que pot seguir activant-se en el present, fins i tot anys després que el succés original hagi acabat. El trauma no depèn només del que va passar, sinó de com ho va viure el sistema nerviós: dues persones poden travessar la mateixa situació i sortir-ne de manera ben diferent, segons la seva història, els seus suports i els recursos que tenien en aquell moment.

Trauma amb "T" majúscula i trauma amb "t" minúscula

En psicologia és habitual distingir entre dos tipus de trauma. El trauma amb "T" majúscula agrupa els successos que la majoria reconeixeria com a greus: un accident seriós, una agressió, una catàstrofe natural, la guerra. El trauma amb "t" minúscula inclou experiències menys visibles però igualment significatives: la humiliació repetida, l'abandonament emocional, créixer sense que les pròpies emocions fossin validades, o viure en un entorn de tensió constant. Un no és més real que l'altre; el que importa és l'impacte acumulat en la persona, no la magnitud del fet als ulls de qui mira de fora.

Els estudis sobre experiències adverses a la infància donen suport a aquesta idea. L'estudi ACE, fet pels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) juntament amb Kaiser Permanente entre 1995 i 1997 amb més de 17.000 persones, va trobar que gairebé dos terços dels participants havien viscut almenys una experiència adversa a la infància, i més d'una de cada cinc n'havia viscut tres o més. Com més experiències d'aquest tipus s'acumulen, més gran és el risc de problemes de salut física i mental a l'edat adulta.

Com el trauma no processat s'escola en el present

Un trauma que no s'ha pogut processar no es queda quiet en el passat. Pot aparèixer en forma de reaccions desproporcionades davant situacions que, en aparença, tenen poca importància: un to de veu, una data del calendari, una olor concreta. També es pot manifestar com a evitació de llocs, persones o converses que recorden el succés, com a hipervigilància (la sensació d'estar sempre alerta, com si el perill pogués tornar) o com a dificultat per confiar i sentir-se segur, fins i tot en vincles segurs. Qui ho viu no sempre relaciona aquestes reaccions amb el seu origen: sovint només nota que qualque cosa s'activa, sense entendre del tot per què.

El cos també recorda

El trauma no es guarda només en els records conscients. El psiquiatre Bessel van der Kolk ja va mostrar als anys noranta que les experiències traumàtiques queden també registrades en la memòria corporal, expressant-se en canvis de la resposta d'estrès de l'organisme. Això explica per què, davant un record o una situació relacionada, el cos pot reaccionar (taquicàrdia, tensió muscular, un nus a l'estómac) abans fins i tot que la ment acabi d'identificar què passa.

Trauma i estrès posttraumàtic (TEPT): és el mateix?

No tot trauma deriva en un trastorn d'estrès posttraumàtic, encara que tots dos estan relacionats. Segons l'Organització Mundial de la Salut, al voltant del 70 % de la població mundial viurà en algun moment un succés potencialment traumàtic, però només un 5,6 % de les persones exposades desenvolupa TEPT. Al llarg de la vida, s'estima que un 3,9 % de la població mundial ha tingut aquest trastorn en algun moment. El TEPT implica reviure el succés de manera intrusiva, evitar tot allò que el recorda i mantenir un estat d'alerta que interfereix en el dia a dia; el trauma, en un sentit més ampli, pot deixar empremta sense arribar a complir aquests criteris diagnòstics.

Eines per treballar el trauma en teràpia

En teràpia, treballar el trauma no consisteix a "esborrar" el que va passar, sinó a ajudar perquè aquest record deixi d'estar tan activat en el present. A Alenar combinam eines de diferents enfocaments segons cada persona i la seva història. L'EMDR i IFS en son algunes d’elles, juntament amb el treball des del cos, la teràpia sistèmica o els enfocaments centrats en l'aferrament. No hi ha una única tècnica vàlida per a tots els casos: el que funciona depèn de la persona, del seu ritme i del que necessita en cada moment del procés.

Quan convé demanar ajuda?

No fa falta esperar a estar en crisi per consultar. Si notes que un record o una experiència segueix condicionant les teves relacions, la teva manera de descansar o d'estar en el món molt de temps després que passàs, pot ser un bon moment per parlar-ne amb un professional. El mateix si et costa identificar d'on venen certes reaccions intenses, o si cada vegada evites més situacions quotidianes per por que qualque cosa s'activi. Demanar suport no és una senyal de feblesa: és una manera de cuidar-te i de deixar de sostenir aquesta càrrega tota sola.

Reconèixer que qualque cosa que portes dins pot tenir origen en una experiència traumàtica, grossa o petita, ja és un pas important. No fa falta carregar amb això en solitari. Si vols explorar com et pot ajudar la teràpia, pots conèixer els serveis de psicoteràpia d'adults d'Alenar o posar-te en contacte quan ho necessitis.