Què és l'autoestima i com es construeix

Si cerques què és l'autoestima, és probable que fa temps notis que qualque cosa no quadra: et costa reconièixer els teus propis èxits, et compares tota l'estona o et sents insegura encara que les coses vagin bé. És un dels conceptes dels quals més es parla en psicologia i, alhora, dels pitjor entesos.

Moltes vegades es redueix a un eslògan d'autoajuda: estima't més, confia en tu. L'autoestima és qualque cosa més concreta que això. Té arrels, es construeix amb el temps i es pot treballar en profunditat, no només repetint frases boniques davant el mirall.

Aquí explicam què és realment l'autoestima, en què es diferencia d'altres conceptes semblants, quins senyals convé observar i com s'aborda el seu treball a teràpia.

Què és l'autoestima (i què no és)?

L'autoestima és la valoració global, positiva o negativa, que una persona fa de si mateixa. No és un tret amb què es neix ni qualque cosa que canvia d'un dia per l'altre. Es construeix a partir de les experiències viscudes, els vincles que hem tingut i la forma en què vàrem ser tractades i validades, sobretot durant la infància.

Un dels instruments més utilitzats per mesurar-la en investigació és l'Escala d'Autoestima de Rosenberg, publicada pel sociòleg Morris Rosenberg el 1965 a partir d'un estudi amb més de cinc mil adolescents. Són deu afirmacions senzilles sobre el valor i la satisfacció personal que encara s'utilitzen avui, tant en estudis científics com en la pràctica clínica.

Tenir una autoestima sana no vol dir sentir-te bé tota l'estona ni no tenir mai dubtes. Vol dir poder sostenir una imatge relativament estable de tu mateixa, fins i tot quan qualque cosa surt malament.

Autoestima, autoconcepte i autoeficàcia: matisos que importen

Convé diferenciar tres termes que sovint s'utilitzen com a sinònims i no ho són.

• Autoconcepte: la descripció que feim de nosaltres mateixes (som organitzada, som tímida, se'm dona bé dibuixar). És més descriptiu que valoratiu.
• Autoeficàcia: la confiança en la pròpia capacitat per aconseguir qualque cosa concreta, com aprovar un examen o mantenir una conversa difícil.
• Autoestima: el judici de valor global sobre tu mateixa, la càrrega emocional que acompanya aquesta descripció.

Es pot tenir un autoconcepte ajustat a la realitat (se'm dona malament el càlcul) i encara així mantenir una autoestima estable, perquè aquesta no depèn d'un únic aspecte, sinó de la valoració de conjunt.

Senyals d'una autoestima baixa que no sempre reconeixem

Quan pensam en autoestima baixa solem imaginar algú que se sent inferior o que ho verbalitza obertament. Hi ha senyals bastant més discrets.

• Perfeccionisme, la sensació que només vals si tot surt perfecte.
• Dificultat per rebre elogis o reconeixement, restant-los importància de forma automàtica.
• Autoexigència extrema, amb un diàleg intern molt crític.
• Necessitat de validació externa constant per sentir-te bé.
• Dificultat per posar límits, per por de deixar d'agradar si dius que no.

Cap d'aquests senyals significa res per si sol. El rellevant és si es repeteixen i si generen un malestar que es manté en el temps.

D'on ve la nostra autoestima

L'autoestima comença a formar-se molt aviat, a partir de com vàrem ser mirades, escoltades i validades per les persones de referència durant la infància. Però segueix construint-se durant tota la vida, a través de les relacions, els èxits, els fracassos i la manera en què els interpretam.

La investigació longitudinal dels psicòlegs Ulrich Orth i Richard Robins mostra que l'autoestima prediu el benestar posterior en àmbits com les relacions, la feina i la salut, amb efectes que es mantenen durant dècades.

Un matís important l'aporten Jennifer Crocker i Lora Park: no tota autoestima funciona igual. Quan depèn en excés d'èxits concrets, de l'aspecte físic, de l'aprovació d'altres persones o del rendiment acadèmic o laboral, es torna fràgil i inestable, i perseguir-la pot generar més malestar que benestar. Una autoestima més estable no depèn d'agradar sempre ni d'encertar en tot.

Aquesta necessitat d'aprovació externa apareix també, amb freqüència, en la dependència emocional en la parella, on el valor propi queda enganxat a la mirada de l'altra persona.

Com es treballa l'autoestima a teràpia: la mirada d'Alenar

A Alenar entenem l'autoestima com qualque cosa que es treballa des de l'arrel, no només des del pensament positiu. Això implica mirar d'on ve: quines experiències, vincles o missatges rebuts durant la infància encara influeixen en com et valores avui.

Combinam eines de diferents models segons el que necessita cada persona: el treball amb el diàleg intern des de la teràpia cognitivoconductual, l'exploració de parts internes des de l'IFS, la mirada sistèmica sobre els vincles familiars, entre altres. Cap eina és la solució única. El que funciona és l'encaix entre la persona i el que necessita a cada moment del seu procés.

Treballar l'autoestima en profunditat duu temps, i això està bé. No es tracta de repetir frases boniques davant el mirall, sinó d'entendre els patrons que sostenen aquesta valoració de tu mateixa i començar a moure'ls des de dins.

L'autoestima no es transforma amb una decisió d'un dia per l'altre, però sí que es pot treballar amb calma i sense presses. Si notes que la teva forma de valorar-te et pesa, a Alenar pots començar un procés de psicoteràpia d'adults adaptat al teu moment. Pots contactar amb nosaltres quan vulguis fer el pas.