Dependència emocional en la parella: senyals i què fer

Segurament has notat qualque vegada que el teu estat d'ànim puja o baixa segons arribi o no un missatge, segons com acabi una discussió o segons com de disponible estigui la teva parella aquell dia. Quan això passa de tant en tant, és normal. Quan es converteix en la norma, té un nom: dependència emocional. No és cap defecte de caràcter ni una etiqueta per a "les persones que estimen massa". És un patró de relació que gairebé sempre s'aprèn sense adonar-nos-en, i que es pot treballar.

En aquest article veim què és exactament la dependència emocional, com es manifesta en el dia a dia, d'on sol venir i quin paper hi pot tenir la teràpia si t'hi reconeixes.

Què és la dependència emocional?

La dependència emocional és un patró de relació marcat per la necessitat excessiva de l'aprovació, la presència i l'afecte de la parella, juntament amb una por intensa que la relació s'acabi. El psicòleg Jorge Castelló Blasco, un dels autors de referència en castellà sobre el tema, la va descriure amb detall en el seu llibre Dependencia emocional: características y tratamiento (2005), on la planteja com una pauta relacional amb conseqüències reals per al benestar de qui la viu, més enllà del tòpic popular.

La dependència emocional és la necessitat excessiva d'afecte i aprovació de la parella, acompanyada d'una por intensa a l'abandonament i de dificultat per sostenir-se emocionalment sense la relació. No és un tret de personalitat fixe: és un patró après que es pot identificar i treballar.

Senyals per reconeixer un vincle de dependència

No cal complir totes aquestes senyals per reconeixer-t'hi. Es tracta de mirar si algunes se't repeteixen i si et generen un malestar sostingut:

• Necessites l'aprovació constant de la teva parella per sentir-te bé amb tu mateixa o amb tu mateix.
• Et costa prendre decisions quotidianes sense consultar-ho tot abans.
• Sents una por desproporcionada que la relació s'acabi, encara que no hi hagi motiu aparent.
• Vas deixant de banda els teus plans, les teves amistats o les teves aficions per estar sempre disponible.
• Et costa imaginar la teva rutina o la teva identitat fora de la relació.
• Segueixes a la relació encara que et faci mal, perquè la idea d'estar tota sola o tot sol pesa més que el malestar.

D'on ve la dependència emocional: el paper de l'aferrament

Un dels marcs que millor ajuda a entendre la dependència emocional és la teoria de l'aferrament, que ja vàrem explicar amb més detall en el nostre article sobre els tipus d'aferrament. El Qüestionari de Dependència Emocional, desenvolupat per Lemos i Londoño (2006), una de les eines més utilitzades en la investigació sobre el tema, situa l'ansietat davant la separació i la por a la solitud entre les seves dimensions centrals, els mateixos trets que també caracteritzen l'aferrament ansiós.

Això no vol dir que tota persona amb aferrament ansiós desenvolupi dependència emocional, ni que sigui l'única via possible. Sí que apunta a qualque cosa rellevant: aquests patrons solen formar-se a la infància, en la relació amb les figures de referència, i després s'activen a la vida adulta sense que la persona en sigui del tot conscient.

Amor o dependència: una diferència que es nota en el cos

La dependència emocional no és amor, encara que per dedins ho sembli. L'amor et permet sostenir-te a tu mateixa o a tu mateix fins i tot quan la relació passa per un mal moment; la dependència et fa sentir que sense ella no ets res. En l'amor hi caben dues persones completes; en la dependència, una de les dues sol diluir-se en l'altra.

Distingir-les costa, sobretot perquè la intensitat emocional (els gelos, la por de perdre l'altra persona, la necessitat d'estar sempre en contacte) es viu moltes vegades com una prova que l'amor és fort. Aprendre a diferenciar-les és, precisament, part de la feina terapèutica.

La mirada d'Alenar

A Alenar acompanyam aquest procés des d'un enfocament integrador, combinant eines de diferents models (feina sobre l'aferrament, l'autoestima, la regulació emocional o els patrons relacionals apresos) segons el que necessiti cada persona en cada moment. No existeix una fórmula única: cada història de dependència emocional té la seva pròpia arrel i el procés s'adapta a ella, sense donar per bona cap tècnica com "la solució".

L'objectiu no és només deixar enrere una relació concreta, sinó construir una relació sana amb tu mateixa o amb tu mateix que sostengui qualsevol vincle futur.

Si t'has vist reflectida o reflectit en algunes d'aquestes senyals, pots contactar amb Alenar i valorar juntes els primers passos, o conèixer com feim feina en el nostre servei de psicoteràpia d'adults.

Aquest article té un propòsit divulgatiu i no substitueix una valoració psicològica professional. Si sents que les teves relacions et generen un malestar sostingut, t'animam a demanar acompanyament.