Atac d'ansietat i atac de pànic: com distingir-los i què fer

El cor s'accelera, sembla que l'aire no arriba i, de sobte, apareix la idea que passa alguna cosa greu. Si has viscut un atac d'ansietat o un atac de pànic, saps que fa molta por, i també saps com costa explicar-ho a qui no ho ha sentit mai. Aquí trobaràs una explicació tranquil·la de què passa, de quina diferència hi ha entre els dos i de què et pot ajudar mentre dura.

Comencem pel més buscat: atac d'ansietat i atac de pànic no són exactament el mateix, encara que en el dia a dia s'usin com a sinònims.

Atac d'ansietat i atac de pànic: són el mateix?

"Atac d'ansietat" és una expressió popular, no un terme clínic. S'usa per parlar de moments en què l'ansietat es desborda, normalment després d'una estona de tensió o davant d'alguna cosa que ens preocupa. Sol anar pujant a poc a poc i té un motiu més o manco reconeixible.

L'atac de pànic sí que és un episodi ben descrit en psicologia. Apareix de manera brusca, a vegades sense cap motiu aparent, i amb una intensitat física molt alta. Per això molta gent el viu com un "em darà alguna cosa".

Definició breu: un atac de pànic és un episodi de por o malestar intens que apareix de manera brusca i arriba al seu punt màxim en pocs minuts, acompanyat de símptomes físics com taquicàrdia, falta d'aire, mareig o sensació d'irrealitat. A diferència de l'ansietat general, que sol ser més gradual i sostinguda, el pànic és agut, breu i intens.

Què se sent en un atac de pànic

Cada persona ho viu a la seva manera, però hi ha símptomes que es repeteixen. Segons l'Institut Nacional de Salut Mental dels EUA (NIMH), pot aparèixer una onada de por o malestar amb:

• Batecs ràpids o forts.
• Suor, calfreds o tremolor.
• Sensació d'ofec o dificultat per respirar.
• Mareig, formigueig a les mans, nàusees o dolor al pit.
• Por de perdre el control o de morir.

El servei de salut britànic (NHS) indica que la majoria d'atacs duren entre 5 i 20 minuts, tot i que hi ha persones que conten que els duren fins a una hora. Com que diversos d'aquests símptomes també poden tenir una causa mèdica, la primera vegada convé que et revisi un metge o una metgessa, per quedar-te tranquil·la o tranquil.

Per què el cos reacciona així

El teu cos té un sistema d'alarma pensat per protegir-te. Quan detecta perill, allibera adrenalina, accelera el cor i la respiració i prepara els músculs per fugir o defensar-se. En un atac de pànic aquesta alarma salta sense que hi hagi un perill real al davant, i el cos reacciona igual de fort.

El que se sent és molt desagradable, però el mateix NIMH recorda que els atacs de pànic no posen en risc la vida i que els símptomes físics solen anar cedint en poc temps. El que sí pot quedar és la por que torni, i aquesta por manté el cos en alerta.

No estàs sola ni sol en això. Les estadístiques del NIMH (enquesta feta entre 2001 i 2003 als EUA) estimen que un 2,7 % dels adults va tenir trastorn de pànic l'últim any i que un 4,7 % en tindrà en algun moment de la vida, amb més freqüència en dones (3,8 %) que en homes (1,6 %). Són dades d'un altre país i de fa anys, però ajuden a veure que és una experiència més comuna del que sembla.

Què fer en el moment

Aquestes pautes serveixen per passar l'episodi amb una mica més de calma. No són un tractament, i pot ser que no funcionin igual cada vegada; el que importa és anar provant què t'acompanya millor.

• Posa-li nom. Dir-te "això és un atac de pànic, és molt intens i passarà" li lleva part de la càrrega de misteri.
• Allarga l'espiració. Inspira a poc a poc pel nas i deixa anar l'aire més lent per la boca, com si embafessis un vidre. No cal respirar fondo a la força.
• Torna al present amb els sentits. Cerca cinc coses que veus, quatre que toques, tres que sents. Notar els peus a terra ajuda.
• Deixa passar l'onada. Barallar-te amb les sensacions sol avivar-les. És més útil observar-les, com qui veu pujar i baixar una onada.
• Cerca un lloc segur i, si pots, algú de confiança. Compartir-ho en veu alta de vegades en baixa la intensitat.

Què sol empitjorar-ho

Amb la millor intenció, hi ha reaccions que alimenten el cercle: començar a vigilar cada batec, fugir dels llocs on va passar, hiperventilar o dir-te que "hauries de poder controlar-ho". Evitar aquests llocs dóna al·livi a curt termini, però amb el temps fa que el món es vagi encongint, una cosa que també passa amb les pors concretes, com explicam al nostre article sobre què és una fòbia.

Quan demanar ajuda

Un atac aïllat pot passar una sola vegada a la vida. Val la pena consultar si es repeteixen, si vius amb por constant que torni, si comences a evitar llocs o activitats, o si l'ansietat de fons t'acompanya quasi tot el dia. En aquest darrer cas, et pot interessar llegir sobre els símptomes d'ansietat en el cos i en la ment.

Si en algun moment sents que no pots més o et passen pel cap idees de fer-te mal, crida al 024 (línia d'atenció a la conducta suicida) o al 112 si és una urgència.

La mirada d'Alenar

A Alenar treballam des de la psicoteràpia integrativa i integradora. Això vol dir mirar-te sencera o sencer: el que sents al cos, el que penses, el que ha passat a la teva vida i el context en què estàs. A partir d'aquí triam, entre diferents eines (teràpia cognitivoconductual, mindfulness, treball amb trauma i aferrament, teràpia sistèmica, entre d'altres), les que encaixen amb la teva història i el teu ritme. L'objectiu és entendre què intenta dir-te aquesta alarma i que deixis de viure pendent d'ella. Pots conèixer més sobre la psicoteràpia per a adults a Alenar.

Aquest article és divulgatiu i no substitueix una valoració professional. Si t'has reconegut en aquestes línies i et ve de gust parlar-ne, pots escriure'ns des de la pàgina de contacte, sense compromís i al teu ritme.