Símptomes d'ansietat en el cos i en la ment

Notes el cor que se t'accelera sense motiu aparent, l'estòmac remogut abans d'una reunió que no t'hauria de fer por, o el cap que no para de donar voltes a la mateixa idea a les tres de la matinada. Reconèixer els símptomes d'ansietat és el primer pas per entendre què et passa, i sovint això ja alleuja part del malestar: posa nom a una cosa que fins llavors només se sentia confusa.

L'ansietat no es redueix a "estar nerviós/a". És una resposta que implica tot el cos (el sistema nerviós, la respiració, la digestió) i també la ment, amb pensaments que es repeteixen, anticipen perills o exigeixen un control esgotador. En aquest article repassam com es manifesta en els dos plans, quan aquesta activació deixa de ser útil i què fer si et reconeixes en diverses d'aquestes senyals.

Què és l'ansietat (i per què no sempre és dolenta)?

Pel cos, l'ansietat és una alarma. Davant una amenaça real o percebuda, el cervell activa una resposta d'emergència: puja el ritme cardíac, es tensen els músculs, augmenta l'atenció. És el mateix sistema que va permetre als nostres avantpassats fugir d'un perill real, i que avui es dispara igual davant un examen, una discussió o una data límit.

En poques paraules: l'ansietat és una resposta natural del cos davant una amenaça percebuda, que combina símptomes físics (tensió, taquicàrdia, suor) i psicològics (preocupació excessiva, dificultat per concentrar-se). Es converteix en un problema quan és desproporcionada, persistent o interfereix en la vida diària.

En dosis puntuals, aquesta activació ajuda: agusa els reflexos, millora el rendiment en tasques concretes, empeny a preparar-se millor. Sentir ansietat de tant en tant és normal. El que complica les coses és quan aquesta alarma queda encesa sense motiu clar, o es dispara amb una intensitat que no correspon a la situació real.

Símptomes físics: el que el cos intenta dir

L'ansietat poques vegades es queda només al cap. El cos sol parlar primer, i sovint ho fa abans que la persona identifiqui conscientment que està ansiosa. Entre els símptomes físics més habituals:

• Taquicàrdia o palpitacions
• Opressió o tensió al pit
• Tensió muscular, sobretot al coll, la mandíbula i les espatlles
• Molèsties digestives: nàusees, mal d'estòmac, canvis en la gana
• Suor, tremolors o calfreds
• Marejos o sensació de falta d'aire
• Cansament que no s'explica només per la manca de son
• Dificultat per conciliar el son o despertars nocturns

És habitual acudir primer a atenció primària, o fins i tot a urgències, per aquests símptomes, sobretot quan es presenten de forma intensa, com passa en una crisi d'angoixa. El cos reacciona de veritat, encara que el perill no sigui físic.

Símptomes psicològics i conductuals

Juntament amb les senyals físiques, l'ansietat té una cara mental que pot ser igual d'esgotadora:

• Preocupació excessiva o difícil de controlar
• Rumiació: donar voltes una vegada i una altra a la mateixa idea
• Hipervigilància, com si calgués estar alerta tota l'estona
• Irritabilitat o canvis d'humor
• Dificultat per concentrar-se o prendre decisions
• Necessitat d'evitar situacions que generen malestar
• Sensació de perill imminent sense causa clara

Aquests símptomes solen retroalimentar-se: la preocupació tensa el cos, i la tensió física reforça la sensació d'alarma mental. Per això costa tant "simplement relaxar-se": el cos i la ment es parlen constantment l'un a l'altre.

Quan l'ansietat deixa de ser una resposta útil?

L'OMS considera els trastorns d'ansietat els problemes de salut mental més freqüents del món: es calcula que afectaven 359 milions de persones el 2021, al voltant del 4,4 % de la població mundial. A Espanya, les darreres dades del Ministeri de Sanitat, procedents dels registres d'atenció primària, situen la prevalença en un 12,6 % de la població, amb una diferència notable entre dones (16,5 %) i homes (8,7 %).

Aquesta distància entre sentir ansietat puntualment i tenir un trastorn d'ansietat depèn de tres factors: intensitat, durada i interferència. L'ansietat es converteix en un problema quan la reacció és desproporcionada respecte a l'estímul que la provoca, quan es manté en el temps sense que la situació que la va originar segueixi present, i quan comença a condicionar decisions quotidianes: evitar quedar amb amics, faltar a la feina, deixar de fer plans.

No hi ha un número fix de símptomes que marqui la diferència, ni un llindar universal. El que importa és si aquesta activació constant t'està costant qualitat de vida.

Què es pot fer en reconèixer aquests símptomes

Reconèixer els símptomes no és diagnosticar-se. Un diagnòstic de trastorn d'ansietat el fa un professional sanitari, després d'una valoració completa. Però identificar les senyals sí que serveix per fer un pas: deixar de normalitzar un malestar que fa temps que hi és i començar a demanar ajuda.

Algunes coses ajuden mentrestant: cuidar el son, moderar el consum de cafeïna i alcohol, moure el cos amb regularitat, i practicar tècniques de respiració que ajuden a regular l'activació fisiològica en el moment agut. Són recursos útils, encara que no substitueixen un acompanyament professional quan l'ansietat ja interfereix de forma sostinguda.

La mirada d'Alenar

A Alenar treballam l'ansietat des d'un enfocament integrador: no partim d'una única tècnica, sinó que combinam eines de distints models, com la teràpia cognitivoconductual, el mindfulness, els enfocaments sistèmics o el treball corporal, segons el que cada persona necessita en cada moment del seu procés. L'ansietat quasi mai apareix aïllada: sol estar connectada amb la història de cada persona, el seu cos, el seu context i els seus vincles, i per això l'abordam mirant el conjunt, no només el símptoma.

Reconèixer els símptomes d'ansietat, tant els del cos com els de la ment, ja és un pas important. El següent pot ser parlar-ne amb algú que t'acompanyi a entendre què et passa i a trobar les eines que millor s'adapten a tu. A Alenar pots conèixer com treballam la psicoteràpia d'adults o contactar directament per fer el primer pas, sense pressió i al teu ritme.