Ansietat infantil: senyals i com acompanyar la tornada a l'escola

Al setembre tornen les rutines i, a moltes cases, un renou diferent: la tornada a l'escola desperta nervis, alguna rebequeria de més o mal de panxa que abans no hi era. Si et demanes si això que veus en el teu fill o filla és ansietat infantil o simplement els nervis normals de començar curs, no ets l'única família que es fa aquesta pregunta aquests dies.

Aquí t'explicam com es manifesta l'ansietat a la infància, què diferencia uns nervis passatgers d'una cosa que convé mirar amb més calma, i què pots fer a casa per acompanyar.

L'ansietat infantil no sempre parla amb paraules

Un nin o una nina rares vegades diu "estic ansiós". El més habitual és que l'ansietat s'escoli per altres vies: el cos, la conducta o l'evitació.

L'ansietat infantil és una resposta de por o preocupació excessiva i sostinguda que a la infància sol expressar-se més a través del cos (mal de panxa o de cap) i la conducta (irritabilitat, aferrament, evitació) que amb paraules. Es considera un problema quan és intensa, persistent i interfereix en el dia a dia.

Com es veu per dins: cos, conducta i evitació

• Cos: mal de panxa o de cap sense causa mèdica clara, nàusees abans de sortir de casa, tensió muscular, dificultat per agafar el son.
• Conducta: irritabilitat, rebequeries més freqüents del que és habitual, aferrament a la mare, al pare o a una altra figura de referència, preguntes repetides cercant tranquil·litat ("vindràs a cercar-me prest?", "segur que no passa res?").
• Evitació: resistència a entrar a classe, excuses d'última hora per quedar-se a casa, retraïment amb altres nins o nines.

Reconèixer aquestes vies ajuda a llegir què li passa a un fill o filla sense esperar que ho conti amb paraules, perquè moltes vegades no pot.

Tornada a l'escola: nervis normals o una cosa que convé mirar amb més atenció

Un cert nerviosisme els primers dies és esperable: canvia la rutina, hi ha professorat nou i es reprèn el contacte amb el grup de classe. El més habitual és que remeti en una o dues setmanes, a mesura que la rutina s'assenta.

Convé prestar més atenció quan els senyals es mantenen més enllà d'aquest període d'ajust, quan són intensos o quan comencen a limitar el dia a dia: plor cada matí, negativa sostinguda a anar a classe, símptomes físics freqüents o allunyament de les amistats.

Els trastorns d'ansietat estan entre els problemes de salut mental més freqüents a la infància i l'adolescència. L'Organització Mundial de la Salut calcula que el 4,1 % dels al·lots i al·lotes de 10 a 14 anys viu un trastorn d'ansietat, una xifra que puja al 5,3 % entre els 15 i els 19. La dada parla d'adolescents, però confirma una cosa que a consulta veim també en edats més primerenques: l'ansietat a la infància no és cap raresa i mereix la mateixa atenció que qualsevol altre senyal del desenvolupament.

L'ansietat per separació, explicada

És una de les formes més típiques d'ansietat a la infància i també una de les que més preocupa les famílies en aquesta època de l'any.

Un cert grau d'ansietat per separació forma part del desenvolupament normal: la majoria dels nadons la passen, sobretot entre els vuit i els vint-i-quatre mesos, i va remetent a mesura que guanyen seguretat i entenen que qui se'n va també torna. En edat escolar pot reaparèixer amb la tornada a la rutina, i el Manual MSD assenyala que només es considera un trastorn quan la por és excessiva per a l'edat del nin o la nina, es manté almenys un mes i afecta clarament el seu dia a dia, per exemple si li impedeix anar a classe o dormir fora de casa. Després de la pubertat ja és poc freqüent.

Com acompanyar a casa

• Valida abans de resoldre. "Veig que et costa separar-te aquest matí, és normal sentir això" obre més portes que "no passa res" o "no siguis ruc/ruca".
• Anticipa. Parlar de la rutina del dia abans que passi (qui el cercarà, què berenarà) redueix la incertesa, que alimenta bona part de l'ansietat.
• Comiats curts i previsibles. Allargar el comiat sol augmentar els nervis de les dues parts.
• Cuida les rutines de son i calma a casa, sobretot les primeres setmanes de curs.
• Acompanya amb la teva pròpia calma. Abans que un nin o una nina sàpiga regular les seves emocions tot sol, necessita un adult que l'ajudi a fer-ho des de fora: és el que en psicologia es diu corregulació, i és una de les bases de l'acompanyament emocional a la infància. Això enllaça directament amb posar límits amb fermesa i calma: la seguretat que transmet un adult tranquil ajuda tant amb l'ansietat com amb la conducta.

Quan demanar ajuda professional

No cal esperar que la situació es compliqui per consultar. Té sentit cercar acompanyament professional quan els senyals es mantenen diverses setmanes, quan interfereixen clarament en l'escola, el son o la vida familiar, o quan la família nota que ja no sap com ajudar. Si tens dubtes sobre si és moment de fer aquest pas, a Quan portar un infant al psicòleg trobaràs més claus per decidir-ho.

Si el que et preocupa és un adolescent i no un nin o nina més petits, l'ansietat es manifesta d'una forma una mica distinta: en pots llegir més a Ansietat en adolescents.

La mirada d'Alenar

A la psicoteràpia infantojuvenil feim feina amb eines adaptades a cada edat. Amb un nin o una nina petits, el joc i els recursos no verbals solen ser el llenguatge real; per això implicam també la família, perquè bona part del canvi passa a casa. Segons el que necessiti cada criatura, això es pot traduir en teràpia de joc, feina des de l'aferrament, alguna sessió amb tota la família o eines de regulació emocional pensades per a la seva edat. Alenar fa feina des de la psicoteràpia integrativa i integradora: combinam les eines que millor s'ajusten a cada nin, cada nina i la seva situació concreta, sense aferrar-nos a un únic mètode.

Si necessites acompanyament

Si després de llegir això reconeixes alguns d'aquests senyals a casa, pots contactar amb Alenar per contar-nos la vostra situació, o conèixer com feim feina en psicoteràpia infantojuvenil. Aquest article té finalitat divulgativa i no substitueix una valoració professional.