Ansietat en adolescents: senyals i com acompanyar-los

L’ansietat en adolescents és més freqüent del que moltes famílies imaginen, i sovint s’amaga darrere de conductes que semblen «coses de l’edat». Irritabilitat sense motiu aparent, negatives a anar a l’institut, mal de cap abans d’un examen... De vegades és l’ansietat parlant en veu alta.

Segons l’OMS i UNICEF (2024), 1 de cada 7 adolescents d’entre 10 i 19 anys viu un trastorn mental, i l’ansietat és un dels més freqüents. El que no sempre s’explica és com es manifesta en aquesta etapa de la vida, i per això moltes famílies es queden sense eines per acompanyar.

Aquí trobaràs una mirada clara sobre com apareix l’ansietat a l’adolescència, quins senyals val la pena atendre i què poden fer les persones que acompanyen un o una jove que ho passa malament.

Per què l’adolescència i l’ansietat van tan de la mà?

L’adolescència és, per definició, un període de canvi intens. El cervell s’està reorganitzant, la identitat es va construint i l’entorn social es torna més complex i exigent. Tot plegat pot ser un terreny propici perquè aparegui l’ansietat.

L’escorça prefrontal —la part del cervell responsable de la regulació emocional i la presa de decisions— no acaba de madurar fins als 25 anys aproximadament (Siegel & Bryson, 2012). Mentrestant, el sistema límbic, que gestiona les emocions i les respostes al perill, és molt actiu. Aquesta combinació explica per què els i les adolescents poden reaccionar amb més intensitat i els costa més abaixar la guàrdia.

Un estudi publicat a Child and Adolescent Psychiatry and Mental Health (2024), que va analitzar més de dos milions de persones de 10 a 24 anys a Catalunya entre 2008 i 2022, va trobar que els trastorns d’ansietat van ser la causa de salut mental diagnosticada més freqüentment en aquest grup d’edat, amb un augment sostés durant tot el període.

Com es manifesta l’ansietat en un adolescent

L’ansietat en adolescents no sempre s’assembla a la dels adults. Rarament arriben dient «em sent ansiós»: el més habitual és que aparegui d’una manera més encoberta, somàtica o conductual.

Algunes de les formes més freqüents en les quals es pot expressar:

• Símptomes físics: mals de cap o de panxa recurrents, tensió muscular, cansament, dificultats per dormir o dormir en excés.
• Conductes d’evitació: negar-se a anar a l’institut, evitar situacions socials, deixar de fer activitats que abans li agradaven.
• Irritabilitat i mal humor: els i les adolescents amb ansietat sovint expressen el malestar a través de l’enuig o el rebuig.
• Perfeccionisme i por a l’error: preocupació excessiva pels resultats acadèmics, necessitat de controlar-ho tot.
• Hipervigilança social: por constant al judici dels altres, dificultat per relacionar-se amb iguals, comparació continua.

Cap d’aquests símptomes per si sol no confirma res. Però quan n’apareixen uns quants junts o persisteixen en el temps, mereixen atenció.

Senyals d’alerta que no convé ignorar

Hi ha situacions en les quals l’ansietat deixa de ser quelcom passatger i és recomanable buscar una valoració professional:

• El malestar interfereix en la vida diària: no pot anar a l’escola, ha deixat de veure els seus amics i amigues, no dorm bé.
• La persona expressa sentir-se desbordada o sense sortida de manera freqüent.
• Apareixen conductes de risc (consum de substàncies, autolesions) com a forma de gestionar el malestar.
• Els símptomes físics es repeteixen amb freqüència sense explicació mèdica.
• Hi ha un canvi brusc en el rendiment escolar o en les relacions amb amics, amigues i família.

Davant d’aquests senyals, la resposta no és alarmar, sinó acompanyar. Buscar suport professional a temps marca una diferència real.

Què poden fer les famílies (i què és millor evitar)

El paper de la família és crucial, tot i que de vegades, sense voler, s’hi pot afegir pressió. Aquí van algunes idees sobre el que ajuda i el que no.

El que sí ajuda

• Crear un espai on el o la adolescent pugui parlar sense sentir-se jutjat o jutjada.
• Validar el malestar sense minimitzar-lo («entenc que això et resulta molt difícil») ni catastrofitzar-lo.
• Mantenir rutines estables: el cos i la ment de l’adolescent agraeixen la previsibilitat.
• Preguntar com està sense convertir-ho en un interrogatori.
• Acompanyar, no resoldre: els adults tendim a voler arreglar-ho i de vegades el que es necessita és presència.

El que és millor evitar

• Dir-li que «no és per a tant» o comparar-lo amb altres adolescents.
• Pressionar-lo perquè parli quan no vol o no està llest o llesta.
• Restar importància al que sent: tot i que sembli desproporcionat, per a ell o ella és real.
• Transmetre la pròpia ansietat: els joves capten la preocupació dels adults, i això pot amplificar la seva.

Quan és el moment de demanar ajuda professional

No sempre és fàcil saber quan fer el pas. Una bona pregunta orientadora: això està afectant la seva vida de manera significativa i persistent?

Si la resposta és sí —o si hi ha dubtes— buscar una consulta amb una psicòloga no és un recurs d’últim moment. És una manera d’acompanyar l’adolescent amb el suport més adequat, abans que el malestar es cronifiqui.

Una dada important: segons una revisió publicada a BMC Psychiatry (2022), només dos terços dels i les adolescents amb trastorns d’ansietat busquen o accedeixen a ajuda professional. Els principals obstacles són l’estigma, la dificultat per reconèixer els propis símptomes i la sensació que «hauria de poder solucionar-ho sol».

La mirada d’Alenar

A Alenar treballem amb adolescents i les seves famílies des d’un enfocament integrador: tenim en compte no sols el que li passa al jove, sinó també el context familiar, escolar i relacional en el qual viu. Pots conèixer més sobre la nostra psicoteràpia infantojuvenil a la pàgina de serveis.

L’ansietat a l’adolescència rarament és «cosa de l’adolescent» en solitari; en molts casos, el treball amb la família forma part fonamental del procés. Des d’un enfocament integrador, abordem cada situació tenint en compte la persona en la seva totalitat: les seves emocions, el seu cos, la seva història i el seu entorn.

Si creus que el teu fill o filla podria necessitar acompanyament, o no saps ben bé com ajudar, pots escriure’ns sense compromís. Som a Manacor, i també treballem en línia quan la situació ho requereix.