Quan portar un infant al psicòleg

Quan un fill o una filla canvia d'humor, dorm pitjor o li costa més a escola, és normal que a les famílies els sorgeixi el mateix dubte: és una etapa, o és moment de dur-lo al psicòleg infantil? No hi ha una resposta única per a tots els casos, però sí que hi ha senyals que ajuden a decidir amb més calma.

Moltes famílies esperen que la situació empitjori abans de demanar ajuda, per por de "fer una muntanya d'un gra de sorra". Una consulta de psicologia infantil, però, no és només per a urgències: també serveix per entendre un canvi, donar espai al que el nin o la nina encara no sap posar en paraules, o simplement confirmar que tot va bé.

En aquest article repassam quins senyals emocionals, conductuals i escolars convé tenir en compte, com sol ser una primera consulta i quin paper hi juga la família.

Detectar-ho a temps, abans que arribi una crisi

Pensar que "ja se li passarà" és comprensible: ningú vol alarmar el seu fill o filla sense necessitat, ni convertir una etapa normal en un problema. Però identificar prest el que està passant i acompanyar-ho sol facilitar molt les coses, tant pel nin o la nina com per a la resta de la família.

Senyals emocionals que convé atendre

No hi ha una llista tancada, però sí patrons que solen repetir-se:

• Tristesa, apatia o irritabilitat que es mantenen setmanes, més enllà d'un mal dia puntual.
• Pors intenses o noves que condicionen la seva rutina: anar a escola, dormir tot sol, separar-se d'un adult de referència.
• Canvis notables en la son o la gana.
• Comentaris recurrents d'infravaloració, del tipus "no valc" o "no se'm dona bé res".
• Pèrdua d'interès per activitats o amistats que abans li feien il·lusió.

El que importa no és un episodi aïllat, sinó que el senyal es mantengui en el temps i comenci a interferir en el seu dia a dia.

Senyals conductuals i escolars

• Rebequeries o esclats de ràbia desproporcionats per a la seva edat, que es repeteixen sense remetre.
• Dificultat per sostenir normes que abans complia amb normalitat.
• Una davallada acadèmica sobtada i cridanera.
• Mal de cap o de panxa que es repeteixen i que el pediatra relaciona amb l'estat emocional.
• Conflictes sostinguts amb companys, o indicis de viure una situació d'assetjament escolar.

Cap d'aquests senyals, per separat, implica necessàriament un trastorn. Quan diversos apareixen junts, es repeteixen o preocupen tant a casa com a escola, convé valorar-los amb suport professional.

Aquest acompanyament importa també perquè el marge d'actuació és limitat: l'Organització Mundial de la Salut calcula que un de cada set adolescents d'entre 10 i 19 anys, el 14,3 %, té qualque trastorn mental, i adverteix que les seves conseqüències, quan no s'atenen a temps, s'allarguen fins a l'edat adulta.

Com és una primera consulta de psicologia infantil

La primera cita no és cap examen ni un diagnòstic exprés. Habitualment inclou:

1. Una conversa amb la família, sovint sense el nin o la nina present, per recollir el motiu de consulta, la història evolutiva i el context: escola, germans, canvis recents a casa.
2. Un primer contacte amb el nin o la nina, adaptat a la seva edat (joc, dibuix, conversa), segons el que millor encaixi.
3. Una devolució a la família amb una primera valoració i, si pertoca, una proposta de com continuar.

L'objectiu d'aquest primer contacte és entendre què està passant, no posar etiquetes ni anar de pressa.

L'acompanyament familiar, part del procés

En psicoteràpia infantojuvenil, la família hi participa de forma activa: allò que un nin o una nina aconsegueix sostenir fora de consulta depèn, en bona part, del que passa a casa. Per això el procés sol combinar sessions individuals amb espais per a mares, pares o cuidadors.

Aquest acompanyament es planteja des d'una mirada integradora: cada nin, nina i família és diferent, així que les eines —el joc, tècniques no verbals, treball amb el vincle i la regulació emocional— s'adapten al cas concret de cada persona.

Comptar amb suport professional accessible no sempre és senzill. A Espanya, només 543 psicòlegs clínics treballen en l'àmbit infantojuvenil dins el sistema públic, el 19 % del total, i es calcula que en farien falta 1.829 més per arribar als estàndards de qualitat recomanats. Un motiu més per no deixar passar el moment en què una família comença a tenir dubtes fundats.

Per acabar

Prestar atenció a un senyal a temps dona al teu fill o filla l'oportunitat de sentir-se comprès abans que allò que li passa pesi més del compte. A Alenar acompanyam infants i les seves famílies amb psicoteràpia infantojuvenil adaptada a cada procés. Pots conèixer més sobre aquest servei o posar-te en contacte amb nosaltres quan ho necessitis.