Terrors nocturns en nins petits: què són i com actuar

Són les dues de la matinada i el teu fill s'ha incorporat al llit amb els ulls oberts, cridant i amb el cos en tensió. No et reconeix, no respon quan li parles i, per molt que ho intentis, costa calmar-lo. L'endemà no recorda res del que ha passat. Si aquesta escena et sona, és probable que hagis presenciat un terror nocturn, un dels episodis del son infantil que més espanten les famílies, encara que en la gran majoria dels casos sigui benigne i passatger.

En aquest article t'explicam què són els terrors nocturns, en què es diferencien dels malsons, per què apareixen sobretot entre els 3 i els 7 anys, què pots fer mentre dura un episodi i en quin moment té sentit demanar ajuda professional.

Què són els terrors nocturns?

Els terrors nocturns són episodis de despertar parcial que passen durant les fases més profundes del son no REM, gairebé sempre al primer terç de la nit, entre la mitjanit i les dues de la matinada. El nin pot incorporar-se de cop, cridar, suar i mostrar una expressió de pànic, però en realitat continua adormit: no reconeix qui té davant i, quan es desperta al matí, no en guarda cap record, segons explica la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units (MedlinePlus).

Cada episodi sol durar entre uns minuts i un quart d'hora, i acaba quan el nin recupera un son tranquil tot sol, gairebé sempre sense haver arribat a despertar-se del tot.

Terrors nocturns i malsons: diferències clau

És habitual confondre'ls, però són dos fenòmens diferents que passen en moments diferents de la nit:

• Fase del son: el terror nocturn passa en son profund no REM; el malson, en fase REM, més lleugera i associada als somnis amb contingut narratiu.
• Moment de la nit: el terror apareix a la primera meitat de la nit; el malson, més avançada la matinada.
• Contacte amb l'adult: durant un terror, el nin no cerca consol i de vegades es resisteix que l'abracin; després d'un malson, sí que cerca un adult i es deixa calmar.
• Record l'endemà: d'un terror nocturn no en queda cap record; d'un malson, el nin sol recordar el somni amb bastant detall.

Per què passen i a quina edat són més freqüents?

Encara no hi ha una causa única identificada, però sí diversos factors que augmenten la probabilitat que es presentin: la febre, la manca de son i els períodes de tensió emocional, estrès o conflicte. També sembla que hi ha certa predisposició familiar.

Són més freqüents del que sembla: es calcula que fins a un 30 % dels nins viu algun terror nocturn en algun moment de la infància, sobretot entre els 3 i els 7 anys. En adults són molt més rars, segons una revisió de la National Library of Medicine dels Estats Units (NCBI).

La bona notícia és que gairebé sempre remeten sols: la majoria dels nins els supera amb el creixement, i els episodis tendeixen a espaiar-se i desaparèixer a partir dels 10 anys.

Què fer en el moment (i què val més evitar)

El primer és recordar que, encara que sembli angoixant, un terror nocturn no suposa cap perill mèdic per al nin. Aquestes pautes et poden ajudar a acompanyar l'episodi:

• Mantén la calma i queda't a prop, encara que el nin no reaccioni a la teva presència.
• Assegura l'espai: retira objectes amb què es pugui fer mal i evita que caigui del llit.
• Parla fluix i evita subjectar-lo amb força: un nin que viu un terror nocturn només necessita que el tranquil·litzin, no que el despertin.
• Espera que passi: la majoria dels episodis es resolen sols en uns minuts, sense que el nin arribi a despertar-se del tot.

Val més evitar despertar-lo de cop, ja que pot allargar la confusió i augmentar la seva desorientació. Tampoc cal demanar-li l'endemà què l'ha espantat: com que no en guarda record, insistir-hi només li pot generar una preocupació que abans no tenia.

Quan parlar amb un professional

En la majoria dels casos, els terrors nocturns no requereixen tractament. Té sentit cercar una valoració professional si els episodis es repeteixen molt sovint, interrompen el descans de manera habitual, van acompanyats d'altres símptomes o arriben a causar, o gairebé causar, una lesió. També convé consultar si coincideixen amb una etapa de molt estrès o canvis importants a la vida del nin o la nina.

La mirada d'Alenar

Des de la psicoteràpia infantojuvenil, quan un terror nocturn es repeteix de manera notable solem mirar més enllà del propi son: què està vivint el nin o la nina en aquest moment, com dorm la resta de la família, si hi ha algun canvi recent (una mudança, l'inici de l'escola, una separació) que pugui estar generant tensió emocional. Feim feina amb la família com a part del procés, combinant recursos com el joc, eines per regular l'activació abans de dormir o pautes de rutina de son, sempre adaptades a cada nin i a cada casa.

Veure el teu fill o filla enmig d'un terror nocturn impressiona, encara que en la majoria dels casos no hi ha res per «arreglar»: és una fase del son infantil que sol resoldre's sola. Si els episodis es repeteixen molt, et generen dubtes o coincideixen amb una etapa especialment difícil a casa, a Alenar podem acompanyar-vos. Pots contactar amb nosaltres i explicar-nos què està passant.