Què és l'assertivitat i com desenvolupar-la

Moltes persones arriben a consulta sense saber ben bé com dir-ho: noten que no saben dir que no, que cedeixen massa fàcilment o que surten de certes converses sentint-se malament sense haver dit res. Tot això, en gran mesura, té a veure amb l'assertivitat.

L'assertivitat és l'habilitat de comunicar el que penses, sents i necessites de manera directa i respectuosa, sense anul·lar-te ni trepitjar els altres. No és un tret de personalitat que uns tenen i d'altres no: és una habilitat que s'aprèn. I que, quan es treballa, canvia molt la manera de relacionar-se amb un mateix i amb els demés.

Què és l'assertivitat?

El terme el van popularitzar els psicòlegs Robert Alberti i Michael Emmons l'any 1970, amb el seu llibre Your Perfect Right. Des de llavors, l'entrenament en assertivitat s'ha consolidat com una de les eines més treballades en psicologia per millorar la comunicació i les habilitats socials.

L'assertivitat és la capacitat d'expressar pensaments, sentiments i necessitats propis de manera directa i respectuosa, sense passivitat ni agressivitat, reconeixent alhora els drets i les necessitats de les persones de l'entorn.

Passivitat, agressivitat i assertivitat

Quan pensam en com ens comunicam, apareixen tres estils bàsics:

• Passivitat: calles el que necessites, cedeixes sistemàticament i anteposes sempre els altres. A curt termini evites el conflicte; amb el temps acumules frustració i sensació de no ser tengut/da en compte.
• Agressivitat: expresses el que necessites, però sense espai per a l'altre, de manera imposant. Genera tensió i distància.
• Assertivitat: dius el que necessites i escoltes l'altre, cercant un enteniment que respecti ambdues parts.

L'assertivitat no et garanteix que sempre obtinguis el que vols. Sí que et permet comunicar-te des de l'honestedat i sortir de la conversa sentint que has actuat des d'un lloc teu.

Senyals que et costa ser assertiu/va

No sempre és fàcil reconèixer-ho. Alguns senyals habituals:

• Dius que sí quan vols dir que no, i després te'n penedeixes.
• Evites converses difícils tot i saber que són necessàries.
• Surts de situacions sentint-te malament per no haver dit res.
• De vegades arribes a explotar després de molt aguantar.
• Sents que les teves necessitats sempre queden en segon pla.
• Tens por de molestar, que et jutgin o que la relació se'n ressenti.

Si et reconeixes en alguns d'aquests punts, no significa que alguna cosa estigui malament en tu. Significa que fa temps que et comuniques des d'un lloc que no t'està fent bé.

Per qué ens costa dir el que necessitam

Les dificultats amb l'assertivitat rarament són una qüestió de caràcter. Sovint tenen arrels més fondes.

Si has crescut en un entorn on expressar necessitats es vivia com un conflicte, on has après que no donar problemes era el correcte, o on les teves opinions no solien ser ben rebudes, probablement has après a callar com a manera de sentir-te segur/a. També hi influeix el context cultural i l'autoestima: quan un no creu del tot que el que sent mereix espai, li costa molt reclamar-lo.

La dificultat per ser assertiu/va apareix sovint lligada a l'ansietat social: la por de ser jutjat/da, de les conseqüències del conflicte o de perdre l'aprovació de l'altre. Un assaig clínic aleatoritzat publicat el 2024 al Journal of Education and Health Promotion va trobar que l'entrenament en assertivitat reduïa significativament els nivells d'ansietat dels participants (mida de l'efecte d = 0,30).

Com començar a ser més assertiu/va (sense forçar-te)

L'assertivitat es construeix en el dia a dia, poc a poc. Algunes coses que poden ajudar:

• Identifica les teves necessitats abans de parlar. Sovint no les expressam perquè ni ens les hem demanat.
• Comença per situacions de baix risc. No cal començar per la conversa més difícil. Practicar en petit funciona.
• Usa frases en primera persona. «Em sent...» o «Necessit...» redueixen la defensivitat de l'altre i et situen al teu terreny.
• Accepta que l'altre pot no estar d'acord. L'assertivitat no t'assegura validació; sí t'assegura honestedat.
• Dona't temps. Canviar una manera de comunicar-se que portes anys practicant no passa d'un dia per l'altre.

Assertivitat i autoestima: la connexió que no sempre veiem

Assertivitat i autoestima es retroalimenten. Quan la imatge que tens de tu mateixa és fràgil, et costa creure que el que necessites té dret a ocupar espai. Això porta a cedir i callar, cosa que reforça la creença que les pròpies necessitats no importen.

A l'inrevés també funciona: cada vegada que t'atreveixes a dir el que necessites i t'hi mantens, aquella experiència et torna alguna cosa. Et diu: puc. I això importa.

Per això el treball amb l'assertivitat en teràpia poques vegades es limita a tècniques de comunicació. Sol anar acompanyat d'un treball més profund sobre la relació que tens amb tu mateixa.

La mirada d'Alenar

A Alenar no treballam l'assertivitat com un protocol. La veiem com una part del procés de conèixer-se millor i de relacionar-se amb el món des d'un lloc més genuí. Cada persona arriba amb la seva història, i el treball adapta eines i ritmes a allò que cada una necessita en aquell moment.

Si sents que et costa dir el que necessites, o simplement tens ganes de treballar-ho, a Alenar podem acompanyar-te. Pots conèixer el nostre servei de psicoteràpia per a adults o contactar directament amb nosaltres. Sense pressa.