Què és la psicoteràpia integrativa (i per què importa)
Guida Timoner Rosal · Psicóloga General Sanitaria · Núm. Col. B-03264
Si t'has perdut entre noms d'enfocaments terapèutics, aquí t'expliquem què és la psicoteràpia integrativa, per què no existeix «la millor teràpia» i com es tradueix en la manera de treballar a Alenar.
Si estàs pensant a començar teràpia, probablement has vist desfilar uns quants noms: teràpia cognitivo-conductual, EMDR, mindfulness, teràpia sistèmica... I en algun moment també «psicoteràpia integrativa», sense que quedi clar en què es diferencia de les altres.
La pregunta «quin tipus de teràpia necessit?» és de les més freqüents quan algú comença a cercar ajuda. La resposta honesta és que depèn de tu, de la teva història i del moment en què et trobes.
La psicoteràpia integrativa parteix de la persona, no del mètode.
Què significa «psicoteràpia integrativa»?
La psicoteràpia integrativa és un enfocament terapèutic que aborda la persona en la seva globalitat (emocions, cos, ment i context) i combina recursos i tècniques de diferents models psicològics, adaptant-los a les necessitats de cada persona en lloc d'aplicar un únic mètode.
Qui treballa des d'aquest enfocament no aplica el mateix protocol a tothom. Valora quines eines encaixen millor amb aquella persona, amb aquell malestar i amb aquell moment. La teràpia es construeix a mida.
Integrativa i integradora: matisos que importen
Tots dos termes solen anar plegats i tenen matisos distints:
- Integrativa fa referència a la visió de la persona: es treballa de forma global, atenent no sols els pensaments, sinó també les emocions, el cos, el context familiar i social, i la dimensió més íntima de cadascú.
- Integradora descriu la manera de treballar: es combinen eines de distints models (TCC, EMDR, mindfulness, teràpia sistèmica, IFS, treball amb l'aferrament, teràpies contextuals) segons el que cada persona necessita en cada etapa.
La mirada és integrativa (veu la persona sencera) i el mètode és integrador (pren el que millor encaixa en aquell moment).
Quines eines inclou l'enfocament integrador?
No hi ha una llista tancada, perquè la flexibilitat és la pròpia idea. Però sí que hi ha models que apareixen amb freqüència:
- Teràpia cognitivo-conductual (TCC): ajuda a entendre i modificar patrons de pensament i conducta que generen malestar.
- EMDR: especialment útil per processar experiències traumàtiques.
- Mindfulness i teràpies de tercera generació: treballen la capacitat d'estar present i de relacionar-se d'una altra manera amb el malestar.
- Teràpia sistèmica: posa el focus en les relacions i en el context familiar o social.
- IFS (Internal Family Systems): treballa amb les distintes parts internes de la persona.
- Teràpia d'aferrament: explora com els vincles primerencs influeixen en la manera de relacionar-se.
- Teràpia de joc: adaptada per a infants i adolescents, permet treballar a través del joc i altres llenguatges no verbals.
Que existeixin no implica que s'usin totes alhora ni en el mateix ordre. El criteri és sempre la persona.
Per què no existeix «la millor teràpia»?
És la pregunta que més apareix als cercadors: «quina teràpia funciona millor per a l'ansietat?» o «TCC o EMDR?». La recerca fa dècades que apunta en una direcció més incòmoda.
L'any 1997, Bruce Wampold i col·laboradors van publicar un meta-anàlisi comparant teràpies amb suport empíric. Els resultats eren molt similars entre si. Aquesta troballa, coneguda com el «veredicte de l'ocell Dodo», apunta que els factors comuns a totes les teràpies (la relació terapèutica, l'espai segur, l'expectativa de canvi) pesen tant o més que la tècnica concreta.
Això també es reflecteix en com treballen els propis clínics: entre un quart i la meitat dels professionals en països occidentals es defineixen com a integradors o eclèctics, l'enfocament més freqüentment declarat (Norcross & Alexander, 2019).
Que no hi hagi «la millor teràpia» no significa que totes siguin iguals. Significa que el que més importa és un acompanyament ben fonamentat, adaptat a tu, amb algú de confiança.
Així és com treballam a Alenar
A Alenar treballam des de la psicoteràpia integrativa i integradora perquè cada persona és diferent, i el procés terapèutic ha de reflectir-ho.
Des de la primera sessió ens interessa conèixer-te: què sents, què penses, com està el teu cos, què t'envolta, què t'ha dut fins aquí. Amb això com a base, decidim juntes quin camí té més sentit.
Acompanyam a adults en etapes de malestar, canvi o recerca personal, i també a infants i adolescents, amb la família sempre com a part del procés.
Si tens curiositat per saber com funciona això a la pràctica, el més fàcil és que ho parlem. Pots contactar amb nosaltres sense cap compromís.
Preguntes freqüents
La psicoteràpia integrativa és millor que la TCC?
No és una qüestió de quina és millor. Tant la psicoteràpia integrativa com la TCC són enfocaments amb suport empíric. La diferència és que l'integrativa no es limita a un sol model: combina eines segons les necessitats de cada persona, incloent-hi tècniques de la TCC quan encaixen.
Quina diferència hi ha entre psicoteràpia integrativa i eclèctica?
Tot i que s'usen de vegades com a sinònims, l'eclecticisme tècnic selecciona tècniques de distints models sense una teoria unificadora, mentre que la psicoteràpia integrativa busca integrar també els marcs teòrics i la visió de la persona. A la pràctica, la frontera és difusa i el que més importa és l'ajust a la persona.
Com sé quin tipus de teràpia necessit?
La majoria de les persones no necessiten saber-ho abans de començar. A la primera consulta, una psicòloga pot orientar-te sobre quin enfocament té més sentit per a la teva situació concreta. No cal que venguis amb això decidit.
Puc demanar que es treballi amb una tècnica concreta, com l'EMDR?
Sí, pots comentar-ho. A Alenar escoltam el que portes, incloses les teves preferències sobre com treballar. Dit això, el criteri terapèutic sempre és part de la conversa: de vegades el que demanes encaixa, i de vegades hi ha raons per explorar altres vies primer.
Quant de temps dura un procés de psicoteràpia integrativa?
No hi ha una durada estàndard. Depèn del motiu de consulta, de la profunditat del treball i del ritme de cada persona. Alguns processos són breus (mesos), d'altres més llargs. El normal és revisar juntes el procés al llarg del temps perquè tengui sentit per a tu.