Les fases del dol i com travessar-les

Quan perds algú o alguna cosa que importava, el món no s'atura, però canvia. Potser estàs llegint això perquè vols entendre el que t'està passant, o perquè acompanyes algú que pateix i no saps ben bé com estar-hi. És normal cercar-ho.

Les cinc fases de Kübler-Ross les coneix quasi tothom. Aquell esquema porta dècades amb nosaltres i acumula bastants malentesos. El que la psicologia ha anat aprenent sobre el dol és més matisat, i també més tranquil·litzador.

Què és el dol?

El dol és el procés emocional, cognitiu i físic d'adaptació a una pèrdua significativa. És una resposta humana normal, no una malaltia, tot i que en alguns casos pot requerir acompanyament professional.

Parlam de dol quan perdem algú estimat, sí. Però també quan s'acaba una relació, quan perdem una feina o un projecte vital, quan la salut ens canvia a nosaltres o a algú proper, o quan una etapa de la vida arriba a la seva fi. Cada pèrdua té el seu propi pes.

Les fases del dol: el model que tothom coneix

L'any 1969, Elisabeth Kübler-Ross publicà On Death and Dying (Macmillan), un llibre on descrivia cinc respostes emocionals que havia observat en persones amb malalties terminals: negació i aïllament, ira, negociació, depressió i acceptació.

La seva feina fou pionera. Per primera vegada es posava el focus en l'experiència de qui s'enfrontava a la mort, en una època en què aquest tema s'evitava sistemàticament als hospitals. Però hi ha alguna cosa que sovint s'oblida: Kübler-Ross no estava descrivint un mapa obligatori per al dol. Documentava respostes que observà en persones moribundes, no en persones que havien perdut algú estimat. I ella mateixa ho va dir molt clar: no tothom experimenta totes les fases, i el procés no segueix aquell ordre.

Per què el dol no és lineal (i no passa res)

Amb el temps, el model de Kübler-Ross es popularitzà tant que es convertí en una mena de guió: "primer negues, després t'enfades, i finalment arribes a l'acceptació". Això deixà molta gent amb la sensació que, si no seguia aquell camí, estava fent el dol malament.

El dol no avança en ordre. Pots sentir-te bé durant setmanes i que de cop, mesos més tard, una cançó o una olor et torni un dolor que creies passat. Això no és anar enrere. Forma part de com funciona.

Una mirada més completa: altres models del procés de dol

Des dels anys noranta, la psicologia ha desenvolupat marcs que matisen i complementen el model de Kübler-Ross.

William Worden (2009) proposa que el dol no es travessa passivament, sinó que implica tasques actives: acceptar la realitat de la pèrdua, processar el dolor, adaptar-se a un món sense allò que ja no hi és, i trobar una manera de mantenir el vincle amb el que s'ha perdut mentre es continua endavant.

Margaret Stroebe i Henk Schut (1999) observaren que les persones en dol oscil·len entre l'orientació cap a la pèrdua (sentir el dol, recordar, plorar) i l'orientació cap a la restauració (reprendre la vida quotidiana, afrontar els canvis que porta la pèrdua). Aquesta oscil·lació no és inconsistència; és la manera en què la ment processa les pèrdues.

Cap model té l'última paraula. Són eines per entendre millor una experiència que, en el fons, és única en cada persona.

Quan el dol necessita suport professional?

La majoria de les persones travessen el dol amb el temps i el suport de qui les envolta. Però entre el 10 i el 15 % desenvolupa el que es coneix com a dol complicat o dol prolongat (Prigerson et al., 2021): un estat en el qual el sofriment no remet i comença a interferir de manera significativa en la vida quotidiana.

L'any 2022, l'Organització Mundial de la Salut inclogué el trastorn de dol prolongat en la CIE-11, i aquell mateix any el DSM-5-TR l'incorporà com a diagnòstic. Aquest reconeixement no busca medicalitzar el dol normal; busca que qui ho necessita pugui demanar ajuda sense sentir que exagera.

Pot ser útil buscar suport professional quan:

• La intensitat del dolor no disminueix passats sis mesos o més.
• Costa reprendre la vida quotidiana: la feina, les relacions, la cura d'un mateix.
• Apareixen sentiments persistents de culpa intensa, manca de sentit o desig de no continuar.
• Estàs acompanyant algú que et preocupa i no saps com ajudar-lo.

Com acompanyam el dol a Alenar

A Alenar no treballam el dol des d'un únic protocol. L'abordam des de la mirada integrativa de la nostra psicoteràpia d'adults, que atén la persona en el seu conjunt: les seves emocions, el seu cos, els seus vincles i la seva història.

El procés terapèutic s'adapta al que cada persona necessita, sense forçar que el dol avanci a un ritme determinat. De vegades cal posar paraules. D'altres, treballar des del cos o des dels vincles familiars. L'objectiu no és superar la pèrdua com si fos un obstacle, sinó aprendre a viure amb ella.

Si creus que podries necessitar acompanyament, pots contactar amb nosaltres sense cap compromís.