Estrès: quan deixa de ser una resposta normal

Hi ha dies que surts de la feina amb el coll com una post, et costa desconnectar pel vespre i notes que el cap no para de voltar amb la mateixa llista de coses per fer. L'estrès forma part de la vida de cada dia i, en dosis puntuals, fins i tot serveix per a qualque cosa: agusa l'atenció i mobilitza energia per respondre al que toca. La pregunta que duu moltes persones a consulta no és si tenen estrès, sinó en quin moment aquella activació va deixar d'apagar-se.

A Alenar acompanyam persones que arriben dient "jo ja visc així" o "això és normal a la meva feina", sense tenir del tot clar quan varen passar de travessar una temporada dura a instal·lar-se en un estat permanent d'alerta. Aquest article explica què és l'estrès, per què una part és útil i quins senyals indiquen que val la pena parar-hi esment.

Què és l'estrès (i per què una part és útil)?

L'estrès és la resposta natural del cos davant una demanda o exigència percebuda, que mobilitza recursos físics i mentals per afrontar-la. Es converteix en un problema de salut quan es manté de forma crònica, sense períodes de recuperació, i comença a afectar el benestar físic i emocional.

Davant una entrega ajustada de temps, un examen o una conversa difícil, el cos allibera cortisol i adrenalina, puja el ritme cardíac i l'atenció s'estreny cap a allò urgent. És una resposta heretada d'un sistema nerviós fet per reaccionar ràpid davant amenaces puntuals, i en aquest context funciona bé: passat el repte, el cos torna a la seva línia base. El problema comença quan aquesta tornada a la calma ja no arriba.

Estrès agut i estrès crònic: la diferència que importa

El biòleg Hans Selye ja va descriure el 1936 l'anomenat síndrome general d'adaptació, un model que encara és referència per entendre com respon l'organisme davant una exigència sostinguda en el temps (Evaluating the Role of Hans Selye in the Modern History of Stress, NCBI Bookshelf). Selye va distingir tres fases: una fase d'alarma (el cos s'activa davant l'estímul), una fase de resistència (l'organisme s'adapta i manté l'esforç) i, si l'exigència no cessa, una fase d'esgotament, en què els recursos d'adaptació comencen a fallar.

L'estrès agut (el d'una data límit concreta o un imprevist puntual) entra dins la fase d'alarma i sol resoldre's tot sol, amb descans. L'estrès crònic és una altra cosa: apareix quan la persona viu instal·lada a la fase de resistència durant setmanes o mesos, sense marge real de recuperació. Aquí és on el cos comença a passar factura.

Quan aquest desgast es manté específicament en l'àmbit laboral i ja no es gestiona amb èxit, pot derivar en burnout. L'Organització Mundial de la Salut va incloure el burnout a la CIE-11, vigent des de 2022, com un "fenomen ocupacional" resultant d'un estrès laboral crònic mal gestionat, i no com una malaltia en si mateixa (OMS, "Burn-out an occupational phenomenon"). Si el desgast que sents té a veure sobretot amb la feina, et pot interessar aprofundir en l'article sobre burnout: senyals d'alerta i què fer.

Estrès i ansietat: són el mateix?

S'assemblen i sovint apareixen junts, però no són idèntics. L'estrès sol respondre a una demanda externa identificable: un projecte, una mudança, un conflicte familiar. Quan aquesta demanda desapareix, l'estrès tendeix a baixar. L'ansietat, en canvi, pot mantenir-se activa sense un desencadenant clar i seguir present encara que, sobre el paper, "ja no hi hagi motiu".

A la pràctica, les dues respostes comparteixen mecanismes fisiològics i es poden retroalimentar: un estrès sostingut en el temps facilita que apareguin símptomes ansiosos. Si vols reconèixer millor com es manifesta l'ansietat en el cos i en la ment, pots llegir l'article sobre símptomes d'ansietat.

Senyals que l'estrès s'ha tornat crònic

No cal arribar a l'esgotament total per parar-hi esment. Alguns senyals freqüents:

• Dificultat per agafar el son o despertars freqüents, encara que estiguis cansada.
• Tensió muscular sostinguda (coll, mandíbula, esquena) que no cedeix amb el descans habitual.
• Digestions pesades, molèsties d'estòmac o canvis de gana sense causa mèdica clara.
• Irritabilitat o impaciència que sorprèn la mateixa persona.
• Dificultat per concentrar-se o sensació de "no arribar" encara que treballis més hores.
• Recórrer amb més freqüència a l'alcohol, el menjar o les pantalles per desconnectar.

Segons el V Informe de Salut Mental del Grup AXA (2025), un 59 % de la població a Espanya declara patir estrès, una xifra que situa aquest malestar com un dels més estesos del país (AXA, V Informe de Salut Mental). Una dada així deixa clar que sentir-se aclaparada pel ritme de vida actual no és cap raresa ni una feblesa personal.

Què ajuda de veritat (més enllà de "desconnecta")

Frases com "desconnecta un poc" o "pren-t'ho amb calma" surten de bona intenció, però quan l'estrès ja és crònic no basten per si soles. Ajuda més:

• Identificar quines exigències concretes mantenen activada la resposta d'estrès: no és el mateix un pic puntual que una sobrecàrrega estructural (laboral, de cures, econòmica).
• Recuperar espais reals de descans, no només teòrics: dormir el que toca, moure's, menjar amb un cert ordre.
• Aprendre a posar límits on faci falta, encara que costi al principi.
• Cercar suport quan la sobrecàrrega no depèn només de decisions individuals, sinó del context (una càrrega de feina insostenible, unes cures familiars sense relleu).

Quan el malestar persisteix malgrat aquests canvis, o quan costa identificar què el manté, la psicoteràpia ofereix un espai per mirar-ho amb calma i sense presses.

La mirada d'Alenar: acompanyar l'estrès des de l'arrel

A Alenar no partim d'una recepta única per a l'estrès. Cada persona arriba amb un context diferent: unes cuiden algú, altres arrosseguen una exigència interna molt alta amb si mateixes, altres travessen un moment vital de molt de canvi. Per això treballam des d'un enfocament integrador: combinam eines de diferents models terapèutics (treball corporal, regulació emocional, mirada sistèmica quan el context familiar o laboral pesa) i les adaptam a la persona i al seu motiu de consulta.

L'objectiu va més enllà de baixar l'estrès en el moment: es tracta d'entendre què el sosté i què necessita canviar, de vegades fora de la consulta, perquè la vida deixi de sentir-se una cursa contínua.

Si et reconeixes en diversos d'aquests senyals i notes que fa temps que no tens marge de recuperació, no cal esperar a arribar al límit per demanar ajuda. A Alenar pots conèixer com treballam la psicoteràpia d'adults o contactar directament per explicar-nos la teva situació i veure com et podem acompanyar.