Superar una ruptura: com viure el dol amorós

Després d'una ruptura de parella, és habitual cercar com superar una ruptura quan el dolor no remet amb el pas dels dies. Costa concentrar-se, costa dormir, i a estones fa la sensació que la resta del món segueix la seva rutina mentre la teva s'ha quedat aturada en l'últim missatge o en l'última conversa. És una experiència molt més freqüent del que se sol reconièixer en veu alta, i també més intensa del que l'entorn sol entendre.

Aquest malestar té un nom: dol amorós. Com qualsevol dol, necessita temps, espai i, de vegades, acompanyament per travessar-lo bé. En aquest article parlam de per què una ruptura pot doldre tant, quines fases sol travessar qui la viu i què ajuda de veritat a tirar endavant.

Per què una ruptura fa tant de mal (també a nivell biològic)

És freqüent sentir-se "exagerat" o "exagerada" per plorar tant per algú que ja no és a la vida quotidiana. Però hi ha una explicació que va més enllà de la força de voluntat: el cervell no distingeix amb claredat entre el dolor social i el dolor físic.

Un estudi de la Universitat de Michigan publicat a la revista científica PNAS va mostrar que el rebuig social activa les mateixes regions cerebrals que s'encenen davant un estímul físicament dolorós, entre elles l'escorça cingulada anterior dorsal i la ínsula posterior (Kross et al., 2011, "Social rejection shares somatosensory representations with physical pain", PNAS). Dit d'una altra manera: quan algú diu que una ruptura "fa mal de veritat", no exagera tant com sembla.

A això s'hi suma una altra troballa interessant. Un equip liderat per l'antropòloga Helen Fisher va observar, mitjançant ressonància magnètica funcional, que el rebuig amorós activa zones del cervell associades a la recompensa, la motivació i l'addicció, d'una manera semblant al que passa amb el craving cap a una substància (Fisher et al., 2010, "Reward, addiction, and emotion regulation systems associated with rejection in love", Journal of Neurophysiology). Això explica, en part, per què costa tant deixar de pensar en l'exparella o per què repassar el seu perfil a les xarxes pot sentir-se gairebé compulsiu: el cervell continua cercant la recompensa que associava amb aquella persona.

El dol amorós: una pèrdua que gairebé mai es reconeix socialment

El dol amorós és el procés emocional d'adaptació a la pèrdua d'una relació de parella. Comparteix mecanismes amb altres dols (tristesa, negació, ràbia, acceptació), però té una particularitat que el fa més difícil de dur: poques vegades es reconeix com una pèrdua real, la qual cosa complica demanar i rebre suport.

La psicologia té un concepte per anomenar això: el dol desautoritzat o disenfranchised grief, descrit pel psicòleg Kenneth Doka. El Diccionari de Psicologia de l'American Psychological Association el defineix com "el dol que la societat, o una part d'ella, limita, no espera o no permet expressar" (APA Dictionary of Psychology, "Disenfranchised grief").

No hi ha cap ritual social per a una ruptura. No hi ha funeral, no sol haver-hi dies lliures a la feina, i l'entorn sovint minimitza el dolor amb frases del tipus "ja en trobaràs un altre/a" o "no era per tant". A més, és habitual seguir trobant-se amb l'exparella: amistats comunes, fills i filles, el mateix poble o les mateixes xarxes socials. Tot això fa que el dol amorós es visqui, moltes vegades, en solitud i amb la sensació que el propi dolor no està justificat. I sí que ho està.

Fases habituals, sense data de caducitat

Se sol parlar de fases del dol (xoc inicial, negació, ràbia, tristesa profunda, reorganització), i també apareixen en una ruptura de parella. Convé tenir present que no són un recorregut lineal ni tenen un calendari fix: es pot passar per la ràbia diverses vegades, sentir alleujament un dia i tristesa intensa l'endemà, o creure que ja està superat i que un record concret ho remogui tot de nou.

No hi ha un temps "correcte" per superar una ruptura. Depèn de la durada de la relació, de les circumstàncies en què va acabar, del vincle afectiu i dels suports amb què compta cada persona. Comparar-se amb qui "ja ho ha superat en dos mesos" només afegeix pressió on ja hi ha prou dolor.

Si t'interessa el procés de dol en un sentit més ampli, a Les fases del dol i com travessar-les parlam de com es travessa una pèrdua en altres contextos. Aquest article se centra específicament en el dol de parella, que té les seves pròpies particularitats.

Què ajuda de veritat (i què sol empitjorar-ho)

Algunes idees basades en el que sol funcionar a consulta:

• Sostenir rutines bàsiques: dormir, menjar i moure's amb certa regularitat, encara que costi, dona estabilitat al cos mentre la ment processa la pèrdua.
• Recolzar-se en la xarxa propera: parlar amb amistats o família ajuda que el dolor deixi de viure's en aïllament, encara que a vegades costi demanar-ho.
• Reduir el contacte en la fase més intensa: repassar constantment el perfil de l'exparella a les xarxes o mantenir converses que reobrin la ferida sol allargar el malestar, encara que la decisió de mantenir o no el contacte és personal i depèn de cada situació (fills en comú, entorn laboral compartit, etc.).
• Evitar el rebot com a estratègia de fugida: cercar una nova relació de manera immediata per "tapar" el dolor rarament el resol; sol ajornar-lo.
• Permetre's sentir sense jutjar-se: la tristesa, la ràbia o fins i tot l'alleujament són emocions vàlides després d'una ruptura, i totes es mereixen espai.

Quan la teràpia pot acompanyar el procés

A Alenar treballam des d'un enfocament integrador: combinam eines de diferents models de la psicoteràpia actual (treball amb l'aferrament, regulació emocional, teràpies sistèmiques, entre d'altres), segons la persona i el seu procés, sense donar per fet que una única tècnica serveix per a tothom. Un dol amorós no necessita "arreglar-se" amb una fórmula tancada, sinó un espai on poder posar-lo en paraules amb calma.

Demanar ajuda professional no vol dir que res funcioni malament en qui consulta. Té sentit cercar acompanyament quan el malestar es manté molt intens durant mesos, interfereix a la feina o als vincles, apareixen símptomes com insomni persistent o pèrdua de gana marcada, o quan la persona sent que no té amb qui parlar-ho. La teràpia ofereix un espai per elaborar la pèrdua al ritme propi, sense presses i sense jutjar.

Per acabar

Un dol amorós no se supera d'un dia per l'altre ni seguint una llista de passes. Es travessa, amb alts i baixos, i amb permís per sentir el que toqui sentir a cada moment. Si notes que t'està costant molt o que necessites un espai d'acompanyament, a Alenar pots contactar-nos o conèixer com treballam a psicoteràpia d'adults.