TEA: senyals precoços de l'autisme infantil
Guida Timoner Rosal · Psicóloga General Sanitaria · Núm. Col. B-03264

El TEA és una condició del neurodesenvolupament que es manifesta de manera molt diferent en cada nin o nina. T'expliquem quins senyals precoços poden aparèixer, quins mites cal desmuntar i com pot ajudar l'acompanyament psicològic.
Quan una família comença a notar que el seu nin o nina es comunica, juga o reacciona d'una manera diferent a la d'altres infants de la seva edat, és normal que apareguin més dubtes que respostes. El TEA (Trastorn de l'Espectre Autista) és una de les condicions del neurodesenvolupament que generen més preguntes durant la infància, precisament perquè es manifesta de formes molt diferents segons cada nin o nina. Conèixer els senyals precoços de l'autisme infantil no serveix per diagnosticar a casa, sinó per saber quan té sentit demanar una valoració especialitzada.
En aquest article expliquem què és el TEA, per què en parlam com d'un "espectre", quins senyals poden aparèixer en els primers anys de vida, alguns mites que convé desmuntar i què pot aportar l'acompanyament psicològic als infants i a les seves famílies.
Què és el TEA (Trastorn de l'Espectre Autista)?
El TEA és una condició del neurodesenvolupament que afecta la comunicació social i es manifesta amb patrons de conducta i interessos restringits o repetitius. Es diu "espectre" perquè la seva expressió varia moltíssim d'una persona a l'altra, tant en intensitat com en necessitats de suport.
A nivell global, l'Organització Mundial de la Salut calcula que prop de 62 milions de persones, aproximadament 1 de cada 127, tenen TEA, la qual cosa el situa entre les condicions del neurodesenvolupament més freqüents.
A Espanya no hi ha un registre oficial que permeti conèixer la xifra exacta, però el mateix sistema educatiu dona una pista: en el curs 2022-2023 es varen identificar 78.063 estudiants amb diagnòstic d'autisme, davant els 19.023 del curs 2011-2012. Aquest augment no vol dir que ara hi hagi més autisme que abans: reflecteix, sobretot, una detecció més precoç i més recursos per diagnosticar.
Des de l'actualització de la Classificació Internacional de Malalties de l'OMS (CIE-11), el TEA s'inclou dins els trastorns del neurodesenvolupament i es reconeix com una condició que acompanya la persona al llarg de tota la vida, amb una expressió molt variable d'un cas a un altre.
Per què en parlam com d'un "espectre"
Cap nin ni nina amb TEA no s'assembla del tot a un altre. N'hi ha que necessiten un suport constant en el dia a dia; d'altres desenvolupen llenguatge i autonomia amb relativa facilitat i les seves dificultats passen quasi desapercebudes per a qui no els coneix bé. La sensibilitat sensorial, els interessos, la forma de comunicar-se i la necessitat de suport canvien molt d'una persona a l'altra.
Per això, parlar "del nin autista" com si descrivís un perfil únic simplifica una realitat molt més diversa. Dins l'espectre hi caben formes de jugar, comunicar-se i relacionar-se ben diferents entre elles, i aquest matís importa tant per a les famílies com per a qui acompanyam processos d'infància.
Senyals precoços per edats
De 0 a 3 anys
- Contacte visual poc sostingut o evitació de la mirada.
- No respondre al nom propi de manera constant.
- Retard o absència del gest d'assenyalar objectes per compartir interès amb un adult.
- Joc poc variat: alinear objectes, fer girar rodes, fixar-se en parts concretes d'una joguina en lloc d'usar-la com un conjunt.
- Reaccions molt intenses davant sons, textures o llums.
- Dificultat per imitar gestos senzills, com dir adéu amb la mà o aplaudir.
A partir dels 3 anys
- Dificultat per iniciar o mantenir una conversa amb altres infants.
- Llenguatge repetitiu, amb frases o preguntes que es repeteixen de manera literal (ecolàlia).
- Interessos molt focalitzats i intensos en temes concrets.
- Rigidesa marcada davant els canvis de rutina.
- Dificultat per interpretar gestos, to de veu o expressions facials.
- Joc simbòlic limitat, per exemple poc interès a "fer com si".
Aquests senyals són orientatius. Cap nin ni nina els presenta tots alhora, i que n'aparegui algun de manera aïllada no implica un diagnòstic de TEA: només un professional especialitzat, mitjançant una valoració multidisciplinar, ho pot confirmar. Davant el dubte, el més recomanable és demanar aquesta valoració.
Mites freqüents sobre l'autisme infantil
- L'autisme el causen les vacunes. L'evidència científica acumulada durant més de dues dècades ha descartat aquesta relació de manera repetida.
- Tots els infants amb TEA tenen discapacitat intel·lectual. La realitat és molt més heterogènia: molts tenen un desenvolupament cognitiu dins la mitjana o per damunt.
- El TEA es cura amb el tractament adequat. El TEA acompanya la persona tota la vida; el treball terapèutic dona suport al seu desenvolupament i benestar.
- Si un infant parla bé, no pot tenir TEA. El llenguatge verbal no defineix el diagnòstic: hi ha perfils amb llenguatge fluid i dificultats socials molt marcades.
- Les nines quasi no tenen autisme. Es diagnostiquen amb menys freqüència, en bona part perquè camuflen millor les seves dificultats socials davant l'entorn, un patró que en retarda la detecció.
La importància de la detecció i la intervenció precoç
Com més aviat s'identifiquen les necessitats d'un nin o nina, abans es pot ajustar l'acompanyament al seu desenvolupament real. Una revisió sistemàtica amb metanàlisi sobre intervencions precoces en TEA va trobar millores en habilitats cognitives, autonomia en la vida diària i desenvolupament motor, encara que la qualitat de l'evidència varia segons el tipus d'estudi i els resultats depenen de cada infant. Això no equival a prometre un resultat tancat: vol dir que actuar prest amplia les opcions de suport disponibles.
La detecció precoç no depèn només de les famílies. Pediatria, escola infantil i professionals de la psicologia poden col·laborar per identificar senyals d'alerta i orientar cap a una valoració especialitzada quan calgui.
L'acompanyament psicològic: què hi pot aportar
L'acompanyament psicològic davant un TEA no busca emmotllar el nin o nina perquè encaixi en un patró estàndard: el seu objectiu és oferir-li eines per comunicar-se, gestionar les seves emocions i desenvolupar-se en el dia a dia, respectant la seva manera particular d'estar al món. També acompanya la família: entendre el diagnòstic, ajustar expectatives i trobar formes de criança i comunicació que funcionin per a aquell nin o nina en concret.
A Alenar treballam des d'un enfocament integrador: combinam recursos com el joc, estratègies de comunicació i suport emocional, adaptats a les necessitats de cada infant i el seu entorn familiar. L'acompanyament se centra en la psicoteràpia infantojuvenil, amb la família implicada en tot el procés. A Alenar no oferim serveis de logopèdia ni de pedagogia.
Per acabar
Reconèixer senyals precoços de l'autisme infantil és un primer pas, no un diagnòstic. Si tens dubtes sobre el desenvolupament del teu fill o filla, una valoració professional et pot ajudar a entendre què passa i quins suports li poden ser útils. A Alenar acompanyam infants i les seves famílies amb psicoteràpia infantojuvenil adaptada a cada procés. Pots conèixer més sobre aquest servei o posar-te en contacte amb nosaltres quan ho necessitis.
Preguntes freqüents
A quina edat es pot detectar l'autisme?
Alguns senyals es poden observar ja entre els 12 i els 18 mesos, encara que el diagnòstic formal sol confirmar-se una mica més tard, mitjançant una valoració multidisciplinar especialitzada.
El TEA té diferents "graus"?
Sí. Tant la CIE-11 com el DSM-5 distingeixen nivells segons la necessitat de suport, des de puntual fins a molt substancial, encara que dins cada nivell l'expressió també varia molt entre persones.
L'autisme es pot curar?
El TEA no desapareix amb el tractament: és una condició del neurodesenvolupament que acompanya la persona tota la vida. El treball terapèutic dona suport al desenvolupament, la comunicació i el benestar de cada infant.
Tots els infants amb TEA tenen les mateixes necessitats?
Ni de bon tros. Dins l'espectre conviuen perfils, habilitats i necessitats de suport molt diferents, per la qual cosa cada acompanyament s'ajusta a la persona concreta.
Quin paper té la psicologia en l'acompanyament del TEA?
Aporta eines de comunicació i gestió emocional per al nin o nina, a més de suport i orientació per a la família, sempre adaptades a cada cas.