Assetjament escolar: guia per a famílies

L'assetjament escolar és una de les situacions que més angoixa genera dins una família. No saber ben bé què està passant, ni com actuar sense empitjorar les coses, pesa quasi tant com la pròpia situació que viu el nin o la nina. Si has arribat fins aquí perquè sospites que el teu fill o filla pateix bullying a l'escola, aquesta guia vol donar-te informació clara i pautes concretes per fer els primers passos.

L'assetjament escolar afecta una part important de l'alumnat a Espanya, i cada vegada té més presència a l'entorn digital, fora de l'horari lectiu. Entendre què és exactament, reconèixer els senyals a casa i saber com intervenir amb calma marca una diferència real en la vida d'un nin, una nina o un adolescent.

Què és l'assetjament escolar i en què es diferencia d'un conflicte?

L'assetjament escolar o bullying és una forma de violència entre iguals que es caracteritza pel seu caràcter repetitiu i intencionat, i pel desequilibri de poder entre qui agredeix i qui ho rep. No és un conflicte puntual: és un patró sostingut que pot tenir conseqüències greus per a la salut mental del nin o la nina.

És distint d'un conflicte normal entre companys. Les discussions o baralles puntuals formen part de les relacions entre iguals i, en general, les dues parts tenen una posició similar de poder. En l'assetjament, en canvi, hi ha una persona o un grup que agredeix de manera reiterada una altra que ho té més difícil per defensar-se, ja sigui per diferències de força, d'estatus social o de suport del grup.

Segons el VII Informe de Prevenció de l'Assetjament Escolar als Centres Educatius, elaborat per la Fundación Mutua Madrileña i la Fundación ANAR amb dades del curs 2024-2025, el 12,3 % de l'alumnat enquestat afirma patir o conèixer un cas actual d'assetjament escolar i/o ciberassetjament, davant el 9,4 % del curs anterior. L'assetjament presencial es manté en el 6,5 % i el ciberassetjament arriba al 5,8 %, amb més incidència entre els 11 i els 12 anys.

A escala global, l'informe "Behind the numbers: ending school violence and bullying", de la UNESCO, que recull dades de les enquestes internacionals GSHS i HBSC de 144 països, assenyala que quasi 1 de cada 3 estudiants (32 %) ha patit assetjament escolar almenys una vegada en l'últim mes.

Senyals d'alerta: com es pot manifestar en el teu fill o filla

Molts nins, nines i adolescents no expliquen directament el que estan vivint, per por, per vergonya o perquè no saben com anomenar-ho. Aquests són alguns senyals que et poden ajudar a detectar-ho:

• Rebuig sobtat a anar a escola, o símptomes físics sense causa clara (mal de cap, mal de panxa, nàusees), sobretot abans d'anar a classe.
• Canvis d'humor marcats: irritabilitat, tristesa o plor sense motiu aparent.
• Aïllament: manco interès per quedar amb amics o per activitats que abans li agradaven.
• Objectes personals romputs, perduts o que "desapareixen" sovint.
• Baixada notable en el rendiment escolar.
• Problemes per dormir o malsons.
• Evitar parlar de l'escola, o fer-ho de manera evasiva quan es menciona un company o companya en concret.
• Ansietat relacionada amb el mòbil: nerviosisme en rebre notificacions, o evitar mirar-lo.

Què fer si sospites que el teu fill o filla pateix assetjament

Si detectes qualcun d'aquests senyals, el primer és mantenir la calma davant el teu fill o filla, encara que per dins sentis alarma. Reaccionar amb pànic o amb ràbia pot fer que es tanqui per por de preocupar-te més.

• Escolta sense jutjar ni treure importància (evita frases com "això són coses de nins" o "has d'aprendre a defensar-te"). El malestar que sent és real i necessita ser validat.
• Pren nota del que et conta: dates, persones implicades, llocs, tipus d'agressió. Aquesta informació serà útil si cal donar el pas al centre educatiu.
• Contacta amb l'escola o l'institut de manera serena i amb dades concretes, no acusacions genèriques. Demana parlar amb el tutor o la tutora i, si cal, amb l'equip d'orientació.
• Demana informació sobre el protocol d'assetjament escolar del centre. A Espanya, tots els centres educatius n'han de tenir un.
• Evita confrontar directament altres famílies sense passar abans pel centre: poques vegades ajuda i pot agreujar la situació.
• Manté una comunicació oberta i freqüent amb el teu fill o filla sobre com van evolucionant les coses, sense convertir-ho en un interrogatori diari.

Com parlar amb el teu fill o filla sobre el que està vivint

La manera de preguntar influeix molt en si el nin o la nina s'anima a contar el que passa. Tria un moment tranquil, sense presses ni distraccions, i evita fer-ho just després d'un senyal d'alarma molt visible: això es pot sentir com un interrogatori.

• Comença amb preguntes obertes, com "com van les coses amb els companys darrerament?", en lloc de preguntes tancades que només admeten sí o no.
• Valida el que senti sense dramatitzar ni treure-hi importància. "Entenc que això et faci sentir així" funciona millor que "no passa res" o "quina tragèdia".
• Deixa clar que no és culpa seva, en cap cas.
• Evita consells ràpids com "no li donis importància" o "si et pega, pega'l". Abans de donar solucions, és més útil escoltar i entendre què necessita.
• Explica-li amb tranquil·litat què fareu a partir d'ara, perquè senti que no està sol o sola amb això.

El ciberassetjament: l'assetjament que no acaba en sortir de l'escola

Una de les particularitats de l'assetjament escolar avui dia és que ja no es queda dins el recinte de l'escola. El ciberassetjament (insults, humiliacions, exclusió de grups o difusió d'imatges i vídeos sense consentiment a través de WhatsApp, Instagram o TikTok) pot arribar al nin o la nina en qualsevol moment del dia, fins i tot dins la suposada seguretat de la seva habitació.

Una investigació del grup PS1 de la Universitat de Vigo, dirigida pel professor Manuel Isorna, assenyala que el risc d'ideació suïcida es multiplica per quatre entre els menors que pateixen assetjament escolar o ciberassetjament. És una dada que dona la mesura real de l'impacte que pot tenir en la salut mental de qui ho pateix.

Si sospites de ciberassetjament, guarda captures de pantalla o qualsevol evidència abans de bloquejar l'agressor o esborrar converses: aquesta informació pot ser necessària per al centre educatiu o, en casos greus, per a les autoritats. Parla amb el teu fill o filla sobre l'ús de les xarxes sense plantejar-ho com un càstig (per exemple, llevar-li el mòbil de cop), perquè això pot fer que amagui el que està passant per por de perdre la seva manera de comunicar-se amb els amics.

Quan cercar ajuda psicològica

No totes les situacions d'assetjament requereixen, a més de la intervenció del centre educatiu, suport psicològic especialitzat. Però hi ha senyals que indiquen que val la pena fer aquest pas: ansietat persistent, tristesa profunda o desesperança, pensaments autolesius, aïllament social marcat, o rebuig escolar que es manté en el temps malgrat les mesures preses al centre.

Si en qualque moment apareixen pensaments de fer-te mal o que la vida no val la pena, no esperis: pots trucar a la línia 024, gratuïta i confidencial, o al Telèfon de l'Esperança (717 003 717).

La psicoteràpia infantojuvenil pot ajudar el teu fill o filla a posar paraules al que sent, a recuperar la confiança en si mateix o en si mateixa i a desenvolupar recursos per afrontar situacions difícils, sempre al seu ritme i amb tècniques adaptades a la seva edat.

Com s'aborda l'assetjament escolar des d'una mirada integradora

A Alenar acompanyam nins, nines i adolescents que passen per situacions d'assetjament des d'un enfocament integrador: combinam recursos de diferents models terapèutics (el joc, eines no verbals, treball emocional, suport a l'autoestima) segons el que cada nin o nina necessita en cada moment, no segons una fórmula única. La família forma part activa del procés, perquè l'acompanyament a casa és tan important com la feina a consulta.

Demanar ajuda també és cuidar-se

Veure un fill o una filla patir assetjament escolar remou qualsevol família. No cal gestionar-ho tot sol o tota sola ni tenir totes les respostes des del primer dia: demanar suport professional, tant per al nin o la nina com per a la família, també és una manera de cuidar. Si vols que t'acompanyem en aquest procés, pots contactar amb nosaltres o conèixer com feim feina la psicoteràpia infantojuvenil a Alenar.